4) La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

L'ús de l'ordinador com a eina és totalment habitual a la nostra vida diària. Tant a casa com a l'escola en fem ús d'aquest. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions.

Tot i que l'ordinador ens facilita molts aspectes relacionats amb treballs, Jordi Vivancos explica que és una errada pensar que l'ordinador és només una eina. Per llegir l'article on ho posa com a manifest només cal fer clic aquí.

Si no tinguessim ordinadors...

1. No podriem fer tasques de transformació de l'imatge. 
2. No podriem fer una modificació instantània de la informació.
3. No podriem participar en debats arreu del món sobre un tema concret. (Fòrums de debat o debats que es creen en els blocs).
4. No podriem veure fotografies del moment real d'un lloc. (Webcams). 

3) La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. 

Així doncs, a classe vam estar jugant a partir de Doctoraxinxeta amb un simulador que consistia en veure com creixia una planta tenint en compte l'aigua que hi posavem i la llum que entrava a l'habitació.

Amb aquest joc es poden crear unes hipòtesis inicials, jugar i finalment resoldreles gràcies a aquesta activitat.

2) La metàfora de la construcció: L'ordinador com alumne

Enllaç

En aquesta metàfora l'alumne és el protagonista,ja que és ell qui controla la màquina. Aquesta va aparèixer cap a finals dels anys 60 gràcies a Seymour Papert.

Què va fer aquest senyor?

• La realització d'experiències d'aprenentatge poderoses. 
• Va crear el concepte micromon; En aquest l'alumne costrueix idees a partir d'una activitat exploràtoria seguint un procés actiu i reflexiu. 
• Parteix de que ensenyar de manera perpètua impedeix que el nen descobreixi, inventi i construeixi. 

Starch ha estat una evolució del programa de Logo. És un programa que Imagina, programa i comparteix va néixer al Massachusetts Institute of Technology. Amb aquest programa és molt fàcil crear històries, dibuixos, jocs interactius i fins i tot es pot compartir a la Xarxa.

1) La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

Primer de tot m'agradaria esmentar que gran part de la informació de les 4 metàfores és extret del Bloc de GTIC.

En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.

Als anys 50 es parlava de que les "màquines d'ensenyar". Aquestes podien instruir l'alumne fins al punt de fer-se càrrec totalment de l'activitat del docent. La psicologia dominant en aquells anys era el conductisme. Aquestes màquines no varen tenir gaire èxit però amb l'aparició dels microordinadors es va reprendre la idea de fer programes que funcionessin com a tutors.

Interesos de la utilització tutorial de l'ordinador

• Trobar la capacitat de la màquina per reproduir aspectes de la relació entre docent i alumne.
• Paral·lelisme entre el funcionament d'algun programa informàtica i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència:
• iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)

Creació de programes tutorials

Es té present:

• La individualització del procés d'aprenentatge .
• La presentació d'informació significativa.

Finalment per poder veure un exemple d'aquesta metàfora podeu entrar aquí JClic i entrar al joc de El Pi pinyer. O mirar aquest vídeo on es mostra un nivell més senzill de l'ordinador com a tutorial:

Taxonomia de Bloom

La Taxonomia de Bloom és un sistema de classificació de tasques i habilitats cognitives relacionades amb l'aprenentatge. És una eina que s'utilitza per establir els objectius de l'aprenentatge. És a dir, és una eina que s'utilitza per observar si l'estudiant ha adquirit noves habilitats i coneixements després d'haver realitzat un procés d'aprenentatge o les activitats proposades pel professor.

Va ser creada l'any 1948 en un congrés de l'Associació Nord-americana de Psicologia. El procés de creació va estar liderat per en Benjamin Bloom. D'aquesta trobada en va sortir la Taxonomia de dominis de l'aprenentatge que es pot entendre com els objectius del procés d'aprenentatge realitzat. 

Quins dominis de l'activitat educativa destaquen:

• Domini cognitiu
• Domini afectiu
• Domini psicomotor

Com es classifiquen les activitats cognitives a la Taxonomia de Bloom:

• Recordar
• Entendre
• Aplicar
• Analitzar
• Avaluar
• Crear

Al 2000 la Taxonomia de Bloom va ser revisada, de manera que es va decidir canviar l'ús de substantius per verbs i va canviar la seqüència de les categories com es pot veure en la següent imatge:

http://www.eduteka.org/imgbd/23/23-11/ImagBloom.jpg

El doctor Andrew Churches, recentment, ha modificat aquesta eina per relacionar-la amb la nova era digital. Així doncs, per a poder veure la última modificació de l'any 2008 només cal fer clic aquí.

Viquipèdia

By: Viquipèdia

La Viquipèdia "és una enciclopèdia elaborada en col·laboració amb alguns dels seus propis lectors. Un munt de gent està constantment millorant la Viquipèdia, realitzant-hi milers de canvis cada hora que s'enregistren íntegrament en historials de cada article, i també a la pàgina de canvis recents. Aquells canvis que no són gaire apropiats, amb freqüència es treuen ràpidament" tal com ben explica la Viquipèdia a l'apartat ajuda:introucció.

La pròpia Viquipèdia es descriu com una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre.

Realitzar i modificar articles de Viquipèdia

Per a realitzar i modificar articles de Viquipèdia cal tenir en compte tres punts:

1. Els cinc pilars de Viquipèdia

1. "La Viquipèdia és una enciclopèdia que incorpora elements de les enciclopèdies generals, i de les enciclopèdies especialitzades".
2. "La Viquipèdia cerca el punt de vista neutral...això requereix oferir la informació des de tots els angles possibles...".
3. "La Viquipèdia és de contingut lliure, de manera que tothom hi pot col·laborar u la pot distribuir lliurement".
4. "La Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta."  Respecteu a tothom tot i no compartir la mateixa opinió, eviteu els atacs generals i possibles crispacions en l'ambient i sobretot actueu sempre amb bona fe. 
5. "La Viquipèdia no té normes inamovibles".

2. Allò que la Viquipèdia no és

• No és una enciclopèdia de paper
• No és un diccionari
• No és una editorial d'idees originals
• No és una plataforma de promoció
• No és un dipòsit d'enllaços o fitxers
• No és un servei de pàgines personals
• No és un directori
• No és un manual ni una guia
• No és una col·lecció indiscriminada d'informació
• No és una anarquia
• No és una democràcia
• No és una burocràcia
• No és un camp de batalla

3. El llibre d'estil

El llibre d'estil té per objectiu que les coses es facin de manera semblant.

Un cop presentar aquests trs punts, a classe ens vam formular unes quantes preguntes:

• La informació de la Viquipèdia sempre és certa?
• Han afegit tota la informació de cop?
• Per què en cada idioma hi ha informació diferent?
• Quin és l'estil de redacció?
• Es pot treure informació?
• Quina llicència té la Viquipèdia? La puc copiar lliurement?

Totes aquestes qüestions les vam anar responent a mesura que les posavem en pràctica.

A l'hora de mirar un nombre elevat de publicacions vam trobar un conjunt de coses en comú:

• Tenen enllaços externs.
• Tenen bibliografia.
• Totes les entades tenen una llicència Creative Commons. 
• Cada publicació té una taula de continguts.
• Sense estar registrat pots modificar la publicació clicant a la pestanya editar o modificar. També pots borar l'entrada. (És cert que hi ha pàgines que resten bloquejades, altres que has d'estar registrat i altres que són totalment lliures).

I també ens van encuriosir un conjunt d'aspectes:

• Els articles destacats, de la setmana o el mes, es marquen amb unes estrelletes.
• Si estàs registrat pots tenir pàgines vigilades i cada cop que la pàgina pateixi un canvi estar informat per vigilar que s'ha canviat. 
• Si per error o un individu intenta borrar alguna publicació de Viquipèdia es pot revertir el fet i tornar tota que hi havia abans que passes. Hi ha un Historial de Revisió. 
• De certes modificacions i articles es creen discussions. També hi ha una pestanya sota el títol de discussió i al costat de pàgina. 
• El que nosaltres coneixem com a bibliografies dins l'espai Viquipèdia és anomenat referències utilitzades. 
• En les entrades trobem paraules de color vermell i color blau.
• Color Vermell: s'està creant la pàgina que s'obrira al clicar la paraula
• Color Blau: al clicar t'obrirà un link

Mapes conceptuals

A classe de GTIC ens han presentat un nou programa: CMAPtolls per a la realització de mapes conceptuals, és a dir esquemes amb paraules clau enllaçades entre si amb connectors. Un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema.

La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge ja que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals. 

Per crear un mapa conceptual cal tenir en compte:

(segos el bloc de GTIC)

1.   Selecció i jerarquització de conceptes.

2.   Reflexió sobre la relació de cada concepte amb tots els altres. (Connectors).

3.   Representació gràfica adequada. Clara, entenedora i coherent.

A part de realitzar un aprenentatge significatiu l’estudiant quan realitza un mapa conceptual està realitzant un aprenentatge actiu, és a dir, se l’obliga a relacionar i jugar amb els conceptes. No parlem d’una simple memorització sinó que ha de prestar atenció.  

Passos a seguir per la construcció d'un mapa conceptual amb CmapTools

1. Llegir el text del qual volem fer l’esquema.
2. Marcar les paraules Claus. Decidir el títol.
3. Començar amb les diferents branques del mapa.
4. Anar rectificant el mapa en el moment que es va construint.
5. Les idees han de quedar lligades en forma d’història.
6. Estructura: Nom + Verb + Nom.
7. Donar-li color, formes i mida diferents.
8. Exportar-lo com a imatge, és a dir, format jpg. 

Així doncs, aquí us mostro la pràctica que he de fer per a la classe de GTIC: