Patrícia Carrera crea un bloc per a mostrar les diferents activitats i idees que anirà establint en els propers quatre anys d'estudis a la universitat Ramon Llull
Feliç de ser mestra d'Educació Infantil. Orgullosa de poder ajudar a crear la base dels més petits, regalar-los moments i experiències i mentrestant aprendre i gaudir amb ells.
Actualment segueixo formant-me com a mestra, realitzant la segona titulació d'Educació Primària a la universitat Ramon Llull.
M'agrada tant tibar el fil dels alumnes com el meu propi.
L'ús de l'ordinador com a eina és totalment habitual a la nostra vida diària. Tant a casa com a l'escola en fem ús d'aquest. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions. Tot i que l'ordinador ens facilita molts aspectes relacionats amb treballs, Jordi Vivancos explica que és una errada pensar que l'ordinador és només una eina. Per llegir l'article on ho posa com a manifest només cal fer clic aquí.
Si no tinguessim ordinadors...
No podriem fer tasques de transformació de l'imatge.
No podriem fer una modificació instantània de la informació.
No podriem participar en debats arreu del món sobre un tema concret. (Fòrums de debat o debats que es creen en els blocs).
No podriem veure fotografies del moment real d'un lloc. (Webcams).
Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. Així doncs, a classe vam estar jugant a partir de Doctoraxinxeta amb un simulador que consistia en veure com creixia una planta tenint en compte l'aigua que hi posavem i la llum que entrava a l'habitació.
Amb aquest joc es poden crear unes hipòtesis inicials, jugar i finalment resoldreles gràcies a aquesta activitat.
En aquesta metàfora l'alumne és el protagonista,ja que és ell qui controla la màquina.
Aquesta va aparèixer cap a finals dels anys 60 gràcies a Seymour Papert.
Què va fer aquest senyor?
La realització d'experiències d'aprenentatge poderoses.
Va crear el concepte micromon; En aquest l'alumne costrueix idees a partir d'una activitat exploràtoria seguint un procés actiu i reflexiu.
Parteix de que ensenyar de manera perpètua impedeix que el nen descobreixi, inventi i construeixi.
Starch ha estat una evolució del programa de Logo. És un programa que Imagina, programa i comparteix va néixer al Massachusetts Institute of Technology. Amb aquest programa és molt fàcil crear històries, dibuixos, jocs interactius i fins i tot es pot compartir a la Xarxa.
Primer de tot m'agradaria esmentar que gran part de la informació de les 4 metàfores és extret del Bloc de GTIC.
En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.
Als anys 50 es parlava de que les "màquines d'ensenyar". Aquestes podien instruir l'alumne fins al punt de fer-se càrrec totalment de l'activitat del docent. La psicologia dominant en aquells anys era el conductisme. Aquestes màquines no varen tenir gaire èxit però amb l'aparició dels microordinadors es va reprendre la idea de fer programes que funcionessin com a tutors.
Interesos de la utilització tutorial de l'ordinador
Trobar la capacitat de la màquina per reproduir aspectes de la relació entre docent i alumne.
Paral·lelisme entre el funcionament d'algun programa informàtica i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència:
Finalment per poder veure un exemple d'aquesta metàfora podeu entrar aquí JClic i entrar al joc de El Pi pinyer. O mirar aquest vídeo on es mostra un nivell més senzill de l'ordinador com a tutorial:
La Taxonomia de Bloom és un sistema de classificació de tasques i habilitats cognitives relacionades amb l'aprenentatge. És una eina que s'utilitza per establir els objectius de l'aprenentatge. És a dir, és una eina que s'utilitza per observar si l'estudiant ha adquirit noves habilitats i coneixements després d'haver realitzat un procés d'aprenentatge o les activitats proposades pel professor.
Va ser creada l'any 1948 en un congrés de l'Associació Nord-americana de Psicologia. El procés de creació va estar liderat per en Benjamin Bloom. D'aquesta trobada en va sortir la Taxonomia de dominis de l'aprenentatge que es pot entendre com els objectius del procés d'aprenentatge realitzat.
Quins dominis de l'activitat educativa destaquen:
Domini cognitiu
Domini afectiu
Domini psicomotor
Com es classifiquen les activitats cognitives a la Taxonomia de Bloom:
Recordar
Entendre
Aplicar
Analitzar
Avaluar
Crear
Al 2000 la Taxonomia de Bloom va ser revisada, de manera que es va decidir canviar l'ús de substantius per verbs i va canviar la seqüència de les categories com es pot veure en la següent imatge:
El doctor Andrew Churches, recentment, ha modificat aquesta eina per relacionar-la amb la nova era digital. Així doncs, per a poder veure la última modificació de l'any 2008 només cal fer clic aquí.
La Viquipèdia "és una enciclopèdia elaborada en col·laboració amb alguns dels seus propis lectors. Un munt de gent està constantment millorant la Viquipèdia, realitzant-hi milers de canvis cada hora que s'enregistren íntegrament en historials de cada article, i també a la pàgina de canvis recents. Aquells canvis que no són gaire apropiats, amb freqüència es treuen ràpidament" tal com ben explica la Viquipèdia a l'apartat ajuda:introucció.
Per a realitzar i modificar articles de Viquipèdia cal tenir en compte tres punts:
1. Els cinc pilars de Viquipèdia
"La Viquipèdia és una enciclopèdia que incorpora elements de les enciclopèdies generals, i de les enciclopèdies especialitzades".
"La Viquipèdia cerca el punt de vista neutral...això requereix oferir la informació des de tots els angles possibles...".
"La Viquipèdia és de contingut lliure, de manera que tothom hi pot col·laborar u la pot distribuir lliurement".
"La Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta." Respecteu a tothom tot i no compartir la mateixa opinió, eviteu els atacs generals i possibles crispacions en l'ambient i sobretot actueu sempre amb bona fe.
"La Viquipèdia no té normes inamovibles".
2. Allò que la Viquipèdia no és
No és una enciclopèdia de paper
No és un diccionari
No és una editorial d'idees originals
No és una plataforma de promoció
No és un dipòsit d'enllaços o fitxers
No és un servei de pàgines personals
No és un directori
No és un manual ni una guia
No és una col·lecció indiscriminada d'informació
No és una anarquia
No és una democràcia
No és una burocràcia
No és un camp de batalla
3. El llibre d'estil
El llibre d'estil té per objectiu que les coses es facin de manera semblant.
Un cop presentar aquests trs punts, a classe ens vam formular unes quantes preguntes:
La informació de la Viquipèdia sempre és certa?
Han afegit tota la informació de cop?
Per què en cada idioma hi ha informació diferent?
Quin és l'estil de redacció?
Es pot treure informació?
Quina llicència té la Viquipèdia? La puc copiar lliurement?
Totes aquestes qüestions les vam anar responent a mesura que les posavem en pràctica.
A l'hora de mirar un nombre elevat de publicacions vam trobar un conjunt de coses en comú:
Sense estar registrat pots modificar la publicació clicant a la pestanya editar o modificar. També pots borar l'entrada. (És cert que hi ha pàgines que resten bloquejades, altres que has d'estar registrat i altres que són totalment lliures).
I també ens van encuriosir un conjunt d'aspectes:
Els articles destacats, de la setmana o el mes, es marquen amb unes estrelletes.
Si estàs registrat pots tenir pàgines vigilades i cada cop que la pàgina pateixi un canvi estar informat per vigilar que s'ha canviat.
Si per error o un individu intenta borrar alguna publicació de Viquipèdia es pot revertir el fet i tornar tota que hi havia abans que passes. Hi ha un Historial de Revisió.
De certes modificacions i articles es creen discussions. També hi ha una pestanya sota el títol de discussió i al costat de pàgina.
El que nosaltres coneixem com a bibliografies dins l'espai Viquipèdia és anomenat referències utilitzades.
En les entrades trobem paraules de color vermell i color blau.
Color Vermell: s'està creant la pàgina que s'obrira al clicar la paraula
A classe de GTIC ens han presentat un nou programa: CMAPtolls per a la realització de mapes conceptuals, és a dir esquemes amb paraules clau enllaçades entre si amb connectors. Un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema.
La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge ja que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.
2. Reflexió sobre la relació de cada concepte amb tots els altres. (Connectors).
3. Representació gràfica adequada. Clara, entenedora i coherent.
A part de realitzar un aprenentatge significatiu l’estudiant quan realitza un mapa conceptual està realitzant un aprenentatge actiu, és a dir, se l’obliga a relacionar i jugar amb els conceptes. No parlem d’una simple memorització sinó que ha de prestar atenció.
Passos a seguir per la construcció d'un mapa conceptual amb CmapTools
Llegir el text del qual volem fer l’esquema.
Marcar les paraules Claus. Decidir el títol.
Començar amb les diferents branques del mapa.
Anar rectificant el mapa en el moment que es va construint.
Les idees han de quedar lligades en forma d’història.
Estructura: Nom + Verb + Nom.
Donar-li color, formes i mida diferents.
Exportar-lo com a imatge, és a dir, format jpg.
Així doncs, aquí us mostro la pràctica que he de fer per a la classe de GTIC:
El Gliffy és una eina on-line per a la realització de fluxogrames, és a dir per realitzar esquemes o representacions visuals en el que es representa un procés amb una simbologia determinada.
Es pot utilitzar :
Per planificar les nostres tasques professionals.
Podem ensenyar als nostres alumnes aquesta eina, ja que és un bon mitjà per a prendre i practicar amb els diferents temes que es parlen a classe.
Seguidament podreu veure un fluxograma que he fet amb el Gliffy:
Els castellers van ser l'exposició que vaig dur a terme amb la meva companya Anna Fradera. Des de un principi vam tenir clar quin seria el tema i sobretot que volíem fer una presentació diferent.
Així doncs, després de les primeres exposicions el 20 de novembre on els meus companys es van esforçar molt, la Rosa i en Jordi ens van donar unes quantes pautes per a les pròximes: explicant que havíem de marcar més l'objectiu i fer una exposició que motives al públic.
D'aquesta manera, l'Anna i jo vam decidir posar fer algun petit canvi a les nostres idees inicials per a ajustar-nos al que ens van demanar. Utilitzant música, vestint-nos de castellers i posant-nos la faixa davant del públic vam fer una presentació més dinàmica i així poder captar més l'atenció del públic a l'hora d'explicar els castellers.
Seguidament podreu veure el Prezi que vam utilitzar com a suport:
Després de treballar molt a la classe
de COED qui és un bon comunicador, se'ns va proposar seguir un personatge que
ho fos. Així doncs, el meu grup vam decidir escollir Eduard Punset.
A partir d'aquí, vam crear un bloc on explicàvem els diferents seguiments
que fèiem d'aquest comunicador. Vam fer un seguiment de dos mesos observant el
seubloc,
elTwitter, elFacebook, el programa Redes i els altres llocs on
sortia.
Finalment, després d'aquest treball seguint les xarxes de comunicació i els
mitjans de comunicació vam poder concloure que Eduard Punset és un bon
comunicador, ja que conté tots aquells requisits per ser un comunicador eficaç.
A classe de GTIC, en Jordi Simón ens va ensenyar a utilitzar el Prezi.
El Prezi és una eina que va més enllà que les presentacions a través de diapositives, està format per un full en blanc pel qual et mous en totes les direccions, entrellaçant totes les idees.
Prezi per tant seria una aplicació de presentacions online que ens permet comunicar idees o conceptes a partir d'una metàfora.
Característiques:
És un entorn de treball on-line
És gratuït i té una versió educativa
Podem editar/compartir col·laborativament
Tenim diferents modalitats de privacitat. Per exemple podem copiar i modificar prezis d'altres persones
És un entorn multimedial
Podem treballar a partir de metàfores visuals
Permet mostrar plans generals i focalitzar en parts concretes
Els frames ens permeten definir parts
El path permet estructurar l'ordre dels frames
El prezi treballa sobre un espai en blanc. No hi ha diapositives com en Power Point
El seu ús és senzill
Prezi treballa amb tecnologia flash
Solament podem canviar la plantilla però no el tipus de lletra o el fons o...
Pràctica
Després de conèixer aquesta eina, vam fer una metàfora explicant què és el Prezi. Així doncs, seguidament podreu veure la meva:
A classe de GTIC en Jordi ens va presentar el programa Power Point. Tot i això no ens va explicar concretament com funcionava cada apartat, sinó que ens vam entretenir ens els aspectes més rellevants, en els recursos pràctics com per exemple el tipus de lletra, el fons de pantalla, la quantitat d'imatges que s'han d'incertar... a l'hora de crear-ne un. Per així fer una bona presentació tenint en compte el públic.
Els recursos tècnic més importants del Power Point són:
Les diapositives: són els diversos fulls en blanc que el seu conjunt formen la presentació. En aquests se'ls insereixen: els textos, les imatges, els vídeos...
Les transicions: són els efectes visuals i/o sonors que s'estableixen entre diapositives.
Les animacions: són l'efecte visual i/o sonor que s'estableix als objectes i que pot implicar un ordre d'entrada i sortida.
Les accions: són el conjunt d'instruccions que executem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre un objecte nou.
Després d'aquests punts bàsics sobre el Power Point, mostraré els avantatges i inconvenients que en vam extreure desprès d'analitzar un poema dissenyat amb les lletres blanques i un fons negre:
Avantatges
Permet inserir elements multimèdia
Introduir les paraules claus del discurs a la pantalla
Permet prendre apunts més fàcilment
Inconvenients
Accés d'informació escrita
Llegir tot l'escrit de la pantalla
Excés dels elements multimèdia
Poca relació entre l'explicació de l'orador i la presentació del Power Point
Si vols fer un bon ús d'aquest programa s'ha utilitzar per a:
Interactuar amb la classe
Causar sorpresa i mostrar una impressió al públic a partir dels sons
Ressaltar i subratllar paraules a partir de les diverses eines
Pujar el nivell d'audició a partir d'un gadget en un moment determinat
Els Drets d'autor són una forma de protecció que està disponible tant per obres publicades com per aquelles que encara s'han de fer públiques.
A partir de la pàgina web litusespace em pogut observar els diferents drets que generalment li dóna al propietari del dret d'autor el dret exclusiu per a fer i per a autoritzar a altres a fer el següent:
Reproduir l’obra en còpies o fonogrames.
Preparar obres derivades basades en l’obra.
Distribuir còpies o fonogrames de l’obra al públic venent-les o fent un altre tipus de transferències de propietat com ara llogar, arrendar o prestar aquestes còpies.
Presentar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques i coreografies i d'altres produccions audiovisuals.
Mostrar l’obra públicament, en el cas d’obres literàries, musicals, dramàtiques, coreogràfiques, pantomimes, obres pictòriques, gràfiques i esculturals, incloent-hi imatges individuals de pel·lícules o altres produccions audiovisuals.
En el cas de gravacions sonores, interpretar l’obra públicament a través de la transmissió audio-digital.
Per a
finalitzar aquesta entrada, adjuntaré un vídeo de dibuixos animats que vam
veure a classe de GTIC, en el qual s’explica que copiar està bé, ja que
d’aquesta manera tothom tindrà aquell document, projecte, informació... En
canvi, robant físicament només ho pot tenir una persona.
Windows Live Movie Maker és un programa que serveix per a crear
vídeos. Aquest es treballa a partir d’una seqüència d’imatges i ofereix la
possibilitat d’afegir transicions, animacions, música, imatges...
Així doncs, a classe de GTIC desprès que en Jordi ens ensenyés el
funcionament bàsic d’aquest programa, hem creat un petit vídeo sobre la nostre
facultat.
Passos que hem seguit per a crear el vídeo:
Agregar el vídeo al Movie Maker.
Editar i dividir-lo per escollir les escenes més interessants.
Afegir les transicions i efectes per enllaçar les diferents
seqüències del vídeo, a partir de l’apartat Animaciones y Efectos.
Seleccionar la música a la pàgina web Jamendo i introduir-la al
nostre vídeo a partir de l’apartat on posa Agregar música.
Insertar un títol al principi del vídeo.
Guardar el projecte en format WVM i penjar-lo al youtube, tenint
en compte que s’ha de tenir un compte.
Seguidament podreu veure el vídeo que vaig crear amb aquest programa:
Primerament en
aquesta entrada m’agradaria diferenciar entre el programari lliure i el
gratuït.
El
programari lliure, segons la pàgina web gnu, es refereix a quatre tipus de llibertat:
La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit.
La llibertat d'estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les
necessitats pròpies.
La llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar als vostres veïns.
La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les vostres millores
al públic, per a què tota la comunitat pugui beneficiar-se.
En canvi, pel que
fa a al programari gratuït, aquest respecta la llibertat dels usuaris sobre el
seu producte adquirit. Per tant, una vegada obtinguda pot ser executada,
copiada, distribuïda, estudiada, modificada i redistribuïda lliurement.
Així doncs, tal com ens defineix la pàgina web vikipèdia, Creative Commons té com a objectiu donar l'opció a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir barreres legals. Aquestes condicions les escull el propi autor. En aquesta classe hem aconseguit una Llicència Creative commons pel nostre Bloc. Per aconseguir-la cal:
El passat dimarts a GTIC vam posar en comú el primer capítol de Video y educación, de l'autor J. Ferrés i l'editorial Paidós. Així doncs, seguidament presnetaré les idees i conceptes principals que en vam extreure.
L'escola necessita transmetre més coneixements a través de la imatge, per tant és necessari desenvolupar l'hemisferi dret del cervell per així treballar d'una forma molt més sensorial, i intentar fer un equilibri entre la realitat escolar i la social, ja que actualment estem envoltats d'estimuls que ens fan treballar l'hemisferi dret, és a dir les sensacions.
El llenguatge audiovisual comunica les idees a través de les emocions.
El llenguatge audiovisual és:
Barreja: barreja so-imatge-paraula.
Llenguatge popular.
Dramatització.
Relació òptima entre fons i figura.
Presència: es veu i es sent amb tot el cos.
Composició per "flashing": presentació d'aspectes que destaquen, aparentment sense ordre.
Encadenament "de mosaic": observar de manera global com la visió que hem de realitzar en un mosaic.
Hemisferi esquerre
Hemisferi dret
Controla la part dreta del cos
Controla la part esquerra del cos
Treballa d’una forma més racional
Treballa d’una forma més sensorial
Li correspon el desenvolupament lineal, lògic i racional del pensament, les operacions d’anàlisis i sintaxis, la percepció dels esquemes significatius i la disposició ordenada de les seqüències. (Funcions lligades al llenguatge i a l’abstracció)
Funcions com el reconeixement immediat dels rostres, la distinció i el record de les formes, discriminació d’acords musicals i reconstrucció mental de conjunts a partir dels seus fragments. (Funcions espacials no-verbals)
Més sensibilitat per tot el que és visual.
Més sensibilitat per tot el que és acústic.
És el dominant, intel·lectual i analític
És el secundari i del repòs.
Llegir un text: anàlisi gramatical i lògic. Ens arriben idees, informació, continguts, conceptes...
Veure una imatge: operació sintètica. Ens arriben sensacions.
Amb el següent vídeo veurem com treballa l'hemisferi esquerre del cervell degut a que és poc visual, és a dir la finalitat és donar molta informació concreta d'uns fets concrets, donant molta importància a la veu que narra tota la documentació, deixant en un segon pla la imatge.
Amb aquest altre vídeo veurem com treballa l'hemisferi dret, ja que treballa a partir de les emocions i sensacions, no hi ha narració, únicament comunica a través de la imatge i la música.
A GTIC
ens han fet llegir com a lectura obligatòrtia"Usos educatius dels blogs. Recursos
orientacions i experiències per a docents" de Francesc Balagué Puxan i Felipe Zayas Hernando. Un llibre
que després l'hem posat en comú entre tota la classe. Així doncs,
seguidament presentaré els punts més rellevant que n'he extret.
Què
és un bloc?
És un
lloc web, periòdicament actualitzat que serveix per exposar i intercanviar
idees. És un aeina preparada per organitzar i emmagatzemar tota la informació. Els blocs seveixen per pensarm escriure i compartir.
Classes de blocs:
Bloc
educatius
Més enllà
de l'aula; la principal avantatge és que ens permeten
trencar amb les limitacions d'espai i temps què ens limita l'aula.
Bloc de centre.
Blocs destinats a seminaris i cursos de formació
en TIC per al professorat.
Blocs de professors.
.Blogs
d'aula;
Bloc d'aula del professor.
Bloc de professor-alumnes.
Bloc d'aula de l'alumne.
Què és una web
2.0?
Nova web
basada en comunitats, on els usuaris són els creadors de continguts, on per
damuntde tot hi ha la comunicació.
Què és un Ping?
Sistema
que s'utilitza per difondre els nostres articles.Es tracta d'enviar un avís a
directoris de blogs, on van apareixent els títols dels últims articles
publicats en la blogosfera. És una referència, s'ha d'escriure l'adreça IP i
aquesta és com si ens respongués amb una sèrie de paràmetres. Podem dir que fan
la funció al revés que els RSS.
Utilitats
d'un bloc en un centre:
·
No gastar paper, ja que és car i no respecte el
medi ambient.
·
En un bloc pots guardar més coses que en un
paper.
·
Millor informació de les activitats realitzades
al centre. Tothom pot entrar i per tant obtenim una distribució més
eficaç.
·
Ens permet establir comunicació més enllà del
centre.
·
Motivació dels nens. Format diferents. Pots
introduir formats multimèdia, com fotos i vídeos.
·
El bloc sempre està en bon estat, ja que no es
pot arrugar.
·
En una revista no es pot interactuar.
<!--[if !supportLists]-->
Els professor en un bloc explica, i els alumnes
reben informació de manera que la hi ho tornen al professor amb l'informació
treballada i assimilada, sent així l'alumne l'últim responsable del seu propi
procés d'aprenentatge.
Els blocs ajuden als alumnes a ser més refelxius
ja que les publicacions es mostren obertament a la societat i no només al
professor.
Els wikis són una eina que ens permet treballar en un lloc web col·laboratiu. De manera que els usuaris poden crear, modificar, enllaçar, esborrar el contingut i consultar l'historial amb totes les modificacions, per així poder recuperar informació perduda o eliminada.
Seguidament adjuntaré un video que ens explica l'ús dels wikis:
Després de veure els wikis segur que a més d'un li ha quedat el dubte entre la diferència d'aquests i els blocs, de tal manera que per poder veure les que hi ha entre un i l'altre, seguidament mostraré un conjunt de diapositives que presenten Lourdes Domenech i Tiscar Lara als seus blocs.
Enla pàgina webdeCEIP Les escoles de
Gurb, hi ha una presentació de les diferents classes d’aquest col·legi on es
mostren les activitats, sortides, xerrades, cantates... que duen a terme
els alumnes a partir de vídeos, dibuixos, textos i fotografíes, les quals aquestes
últimes estan insertades amb el programa Picasa.
És un bloc educatiu d’aula
professor-alumnes, on el mestre/a explica el que es du a terme a la classe, per
així poder-ho fer servir com un diari recordatori pels alumenes i perquè els
pares vegin tot el que els nens treballen sense la necessitat d’entregar papers
informatius, els quals tenen desaventatges com per exemple:
No
arribar a les mans dels pares
Que
s’arrugui el paper
Tala
d’arbres per aconseguir paper
No
es poden introduir aspectes multimèdia com imatges o vídeos
Possibilitat
d’interactuar en el blog
Tot i això no hi ha gairabé cap comentari ni de pares ni de nens, ja que
principalment el que fan és informar-se i seguir el que fan els seus
fills.
La pàgina web
d’aquesta escola a l’apartat dret conté una llista de blocs on hi ha un de cada curs. Aquests blocrolls són des de P-3 fins a 6é i a més a més un apartat
anomenat English time on s’esxpliquen activitats i aspectes interessants en
aquest idioma i finalment el bloc de l’AMPA. També han col·locat un calendàri i
un conjunt de categories: activitats, crus 2008-2009, eduació infantil P-5,
Festes, General, Sortides. Un apartat d’intranet les escoles i finalment un
grup anomenat metes que es divideix en: entra, RSS dels articles, RSS dels
comentaris i WordPress.org.
Finalment, cal esmentar que aquest bloc té diferents RSS: del blog,
comentaris, XHTML 1.1, Design: Jide, Wordpress i Get Firefox.
Si vols ser uncomunicador fàcil de seguir, només cal tenir un RSS. És un recurs que ens ofereix la xarxa per a poder accedir a grans volums d’informació de manera
senzilla i pràctica. Per a poder fer-vos una idea sobre els RSS, seguidament
adjunto un vídeo:
Els RSS faciliten estar al dia de les novetats que es publiquen als vostres llocs web preferits, sense necessitat de visitar-los periòdicament. Un cop us subscriviu a un canal RSS, rebreu periòdicament noticies de les actualitzacions de la corresponent pàgina web. Per a poder llegir-los cal en el cas del correu de Blanquerna es recomana Google Reader .