Patrícia Carrera crea un bloc per a mostrar les diferents activitats i idees que anirà establint en els propers quatre anys d'estudis a la universitat Ramon Llull
Feliç de ser mestra d'Educació Infantil. Orgullosa de poder ajudar a crear la base dels més petits, regalar-los moments i experiències i mentrestant aprendre i gaudir amb ells.
Actualment segueixo formant-me com a mestra, realitzant la segona titulació d'Educació Primària a la universitat Ramon Llull.
M'agrada tant tibar el fil dels alumnes com el meu propi.
Els castellers van ser l'exposició que vaig dur a terme amb la meva companya Anna Fradera. Des de un principi vam tenir clar quin seria el tema i sobretot que volíem fer una presentació diferent.
Així doncs, després de les primeres exposicions el 20 de novembre on els meus companys es van esforçar molt, la Rosa i en Jordi ens van donar unes quantes pautes per a les pròximes: explicant que havíem de marcar més l'objectiu i fer una exposició que motives al públic.
D'aquesta manera, l'Anna i jo vam decidir posar fer algun petit canvi a les nostres idees inicials per a ajustar-nos al que ens van demanar. Utilitzant música, vestint-nos de castellers i posant-nos la faixa davant del públic vam fer una presentació més dinàmica i així poder captar més l'atenció del públic a l'hora d'explicar els castellers.
Seguidament podreu veure el Prezi que vam utilitzar com a suport:
Després de treballar molt a la classe
de COED qui és un bon comunicador, se'ns va proposar seguir un personatge que
ho fos. Així doncs, el meu grup vam decidir escollir Eduard Punset.
A partir d'aquí, vam crear un bloc on explicàvem els diferents seguiments
que fèiem d'aquest comunicador. Vam fer un seguiment de dos mesos observant el
seubloc,
elTwitter, elFacebook, el programa Redes i els altres llocs on
sortia.
Finalment, després d'aquest treball seguint les xarxes de comunicació i els
mitjans de comunicació vam poder concloure que Eduard Punset és un bon
comunicador, ja que conté tots aquells requisits per ser un comunicador eficaç.
A classe de GTIC en Jordi ens va presentar el programa Power Point. Tot i això no ens va explicar concretament com funcionava cada apartat, sinó que ens vam entretenir ens els aspectes més rellevants, en els recursos pràctics com per exemple el tipus de lletra, el fons de pantalla, la quantitat d'imatges que s'han d'incertar... a l'hora de crear-ne un. Per així fer una bona presentació tenint en compte el públic.
Els recursos tècnic més importants del Power Point són:
Les diapositives: són els diversos fulls en blanc que el seu conjunt formen la presentació. En aquests se'ls insereixen: els textos, les imatges, els vídeos...
Les transicions: són els efectes visuals i/o sonors que s'estableixen entre diapositives.
Les animacions: són l'efecte visual i/o sonor que s'estableix als objectes i que pot implicar un ordre d'entrada i sortida.
Les accions: són el conjunt d'instruccions que executem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre un objecte nou.
Després d'aquests punts bàsics sobre el Power Point, mostraré els avantatges i inconvenients que en vam extreure desprès d'analitzar un poema dissenyat amb les lletres blanques i un fons negre:
Avantatges
Permet inserir elements multimèdia
Introduir les paraules claus del discurs a la pantalla
Permet prendre apunts més fàcilment
Inconvenients
Accés d'informació escrita
Llegir tot l'escrit de la pantalla
Excés dels elements multimèdia
Poca relació entre l'explicació de l'orador i la presentació del Power Point
Si vols fer un bon ús d'aquest programa s'ha utilitzar per a:
Interactuar amb la classe
Causar sorpresa i mostrar una impressió al públic a partir dels sons
Ressaltar i subratllar paraules a partir de les diverses eines
Pujar el nivell d'audició a partir d'un gadget en un moment determinat
A l'assignatura de COED hem treballat el llibre Com parlar bé en
públic dels autors Joana Rubio i Francesc Puigpelat.
Aquest llibre va dirigit a totes aquelles persones que necessitin una mica
d'ajuda i d'empenta per a parlar en públic. A partir de petits trucs crea una
seguretat al lector perquè aquest arribi a desenvolupar un meravellós discurs
quan es trobi en aquesta situació. És un llibre ràpid de llegir, ja que
facilita la comprensió a partir de l'ús d'exemples. A més a més aquest està
dividit en diferents apartats, depenent del tema que es tracta a l'hora de fer
un discurs. D'aquesta manera ajuda al lector a tenir una visió més esquemàtica
dels punts que es treballen.
Recomano aquest llibre a tots aquells principiants que els hi faci por, que
tinguin nervis o que estiguin insegurs d'exposar-se davant d'un públic el qual
estarà pendent d'ells. Però no només a totes aquelles persones que comencen a
ser oradors, sinó que també a aquelles que tenen experiència, ja que hi
apareixen diversos recursos i trucs que faran que el seu discurs passi del
notable a l'excel·lent.
El dia 23 de novembre vam fer un petit resum sobre els capitols que no vam llegir del llibre Com parlar bé en públic, els quals tractavem de com estructurar l'exposició.
Així doncs, seguidament us faré un petit resum dels punts que cal tenir en compte en l'estructura d'un discurs:
Introducció: és escencial per a l'èxit de l'exposició. Portar-la preparada mostra una gran seguretat, per tant cal dedicar-hi molt de temps assejant.
Formules introductories:
Definir objectivament el títol del tema
Buscar els objectius de la xerrada, per així motivar el públic i captar l'atenció
Crear qüestions al públic per així resoldre-les durant la exposició
Fer preguntes retòriques per avançar allò que tu ja tens resposta
Esmentar preconsepcions o perjudicis que té el públic
Documentar-se, tenir en compte les dades
Donar una dada provocadora, que sorprengui
Explicar una anècdota i així captar l'atenció
Desenvolupament: cadascú ho ha de desenvolupar força la seva manera. Però cal seleccionar i organitzar les idees per informar o persuadir.
Conclusió:
S'ha de deixar un bon gust de boca al públic
Recordar l'escència de la idea
Coneixement i aprenentatge va relacionat a les emocions
Recordar els aspectes més importants
Diferenciar les conclusions del tancament
Preguntes
Apel·lar; anar directe als sentiments
La llengua del discurs expositiu:
Neutra: respectuosa, sense missatges subliminals; Precisa; Accessible: vocabulari entenedor
El 19 d'ocubre a classe de COED vam estar treballant a fons amb la composició del text. És a dir, vam estar parlant sobre l'anàlisi del procés cognitiu, que és un procés mental de representació del text.
Aquest és un procés no lineal que es pot dividir en tres etapes:
Planificació:
Rreflexionar. El seu objectiu és convèncer/persuadir, entretenir/donar plaer i/o informar. Per a transmetre aquesta informació es pot fer a partir de diferents estils de text:
Text narratiu
Text descriptiu
Text explicatiu/receptiu
Text persuasiu/argumentatiu/ d'opinió
Composició:
Recollir informació a partir de:
Pluja d'idees
Documentació
6W
Apunts
Redactar:
Estructura (paràgrafs, connectors, signes de puntuació...)
Estil
Revisió: no tenir mandra de revisar ni de fer canvis
El passat 5 d'octubre a COED vam tractar els trets característics de la llengua oral formal. Dividint la classe en tres apartats: els trets contextuals, els textuals i els lingüístics.
El canal oral és efimer i està definit pròpiament per la conversa. Seguidament en mostraré els seus trets característics.
Trets contextuals
És de caràcter no universal, ja que el llenguatge dels diferents grups socials no és igual.
És acústica, efímera i produïda en temps real. És a dir, sempre s'ha de tenir present una estratègia per si el receptor no enten el missatge poder-ho expressar d'una altra manera, ja que es comparteix el temps i l'espai.
L'emisor i el receptor comparteixen espai i temps, la qual cosa permet feed-backs, una interacció. Per tant això permet una conversa. Cal tenir en compte que la clau de l'èxit de la comunicació apareix quan la interacció és emotiva.
Trets textuals
Formal i generalment monologada, per tant, no sol ser una conversa col·loquial, sinó que només parla una persona, és a dir, ets l'únic responsable del teu text.
Planificar què direm i com ho direm. És necessari saber les característiques de cada una de les explicacions i fer ús de la espontaneitat.
S'ha de ser repetitiu. Has de pensar les tres idees que vols transmetre i a partir d'allà anar-les expressant de diverses formes perquè al públic no se li oblidin. A més a més de fer un bon ús del llenguatge no verbal (volum, velocitat, to, ritme, entonació, gestos, mirada...) ja que aquest aspecte expressa i comunica més que el pròpi llenguatge.
Trets lingüístics
Trets suprasegmentals: elavoració de la frase, és a dir ús dels signes d'exclamació, fer un discurs que no sigui pla i controlar l'entonació i l'actiutud de l'emissor.
Elements didàctics: aquests van relacionats amb el context (tu, jo, ell, aquí, sota...), ús dels pronoms, proposicions, gestos... Tot allò que es pugui relacionar amb el lloc i el text. A més més, també són interessants els canvis de direcció sintàctic (ús de passives, resaltar el complement indirecte...) per així resaltar l'aspecte important per l'emissor i la utilització d'anacoluts
Cal tenir en compte la correcció de la normativa i l'ús de la varietat estàndard.
El passat 28 de setembre a classe de COED vam tractar amb el gran grup el tema de la competència comunicativa. Així doncs, seguidament presentaré un petit resum sobre els seuscomponents.
La competència comunicativa és allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significatius. En la nostre cultura hi ha uns canons establerts a l'hora de dirigir-se amb les altres persones, per tant, cada context marca unes pautes.
Els diferents components de la CC són:
La competència lingüística/gramatical: fa referència al codi lingüístic, és a dir a la llengua.
La competència sociolinguistica: són les regles socioculturals d'ús. Aquesta s'ocupa de:
Situació dels participants: adequa el discurs a les situacions.
Propòsit de la interacció: objectiu a assolir.
Normes i convencions de la interacció: s'aprèn amb l'experiència.
Dialextes i registres.
3. La competència discursiva: té a veure amb el discurs tant oral com escrit. Les idees han d'estar relacionades (cohesió) i no s'han de contradir entre elles (coherència). És a dir, si vols assolir els teus objectius, has de saber triar la forma del teu discurs.
4. La competència estratègica: és aquell comunicador eficaç i efectiu. Per tant, són aquells que saben resoldre i trobar recursos a diverses situcions. A més a més, de ser aquells que tenen un ús de recursos referits a la persona, no tant com al context i a l'ús de la llengua.
Un bon comunicador és aquell que es distribueix la seva explicació en tres parts:
El passat 25 de Setembre vam dedicar la classe de COED a extreure les actituds i aptituds que ha de tenir un comunicador eficaç. Així doncs, aquesta persona ha de ser o fer servir:
L'ús del humor
Bon volum i qualitat de veu
Saber escoltar
Argumentar: idees organitzades
Velocitat pausada i vocalització
Control i objectivitat
Gesticulació i expressió facial
Missatge positiu
Serenitat
Adequació
Bon domini lingüístic
Improvisació i espontaneïtat
Proximitat
Directe
Concís
Apassionat
Bon ús de la mirada
Claretat
Bona entonació i ritme
Simpatia
Seguidament, després d'aquesta activitat ens va mostrar un vídeo de Ken Robinson, una persona amb un gran domini de la oratòria.
Sir Ken Robinson és un gran comunicador, ja que fa servir l'humor, té un bon ritme i una bona veu, utilitza gran quantitats d'exemples relacionats amb la seva vida, mostra canvis de tó a l'hora de fer interrogacions o exclamacions i fa un molt bon ús de la seva mirada. Així doncs, d'aquesta manera és com interactua tant bé amb el públic.
El passat dimarts a GTIC vam posar en comú el primer capítol de Video y educación, de l'autor J. Ferrés i l'editorial Paidós. Així doncs, seguidament presnetaré les idees i conceptes principals que en vam extreure.
L'escola necessita transmetre més coneixements a través de la imatge, per tant és necessari desenvolupar l'hemisferi dret del cervell per així treballar d'una forma molt més sensorial, i intentar fer un equilibri entre la realitat escolar i la social, ja que actualment estem envoltats d'estimuls que ens fan treballar l'hemisferi dret, és a dir les sensacions.
El llenguatge audiovisual comunica les idees a través de les emocions.
El llenguatge audiovisual és:
Barreja: barreja so-imatge-paraula.
Llenguatge popular.
Dramatització.
Relació òptima entre fons i figura.
Presència: es veu i es sent amb tot el cos.
Composició per "flashing": presentació d'aspectes que destaquen, aparentment sense ordre.
Encadenament "de mosaic": observar de manera global com la visió que hem de realitzar en un mosaic.
Hemisferi esquerre
Hemisferi dret
Controla la part dreta del cos
Controla la part esquerra del cos
Treballa d’una forma més racional
Treballa d’una forma més sensorial
Li correspon el desenvolupament lineal, lògic i racional del pensament, les operacions d’anàlisis i sintaxis, la percepció dels esquemes significatius i la disposició ordenada de les seqüències. (Funcions lligades al llenguatge i a l’abstracció)
Funcions com el reconeixement immediat dels rostres, la distinció i el record de les formes, discriminació d’acords musicals i reconstrucció mental de conjunts a partir dels seus fragments. (Funcions espacials no-verbals)
Més sensibilitat per tot el que és visual.
Més sensibilitat per tot el que és acústic.
És el dominant, intel·lectual i analític
És el secundari i del repòs.
Llegir un text: anàlisi gramatical i lògic. Ens arriben idees, informació, continguts, conceptes...
Veure una imatge: operació sintètica. Ens arriben sensacions.
Amb el següent vídeo veurem com treballa l'hemisferi esquerre del cervell degut a que és poc visual, és a dir la finalitat és donar molta informació concreta d'uns fets concrets, donant molta importància a la veu que narra tota la documentació, deixant en un segon pla la imatge.
Amb aquest altre vídeo veurem com treballa l'hemisferi dret, ja que treballa a partir de les emocions i sensacions, no hi ha narració, únicament comunica a través de la imatge i la música.
