A classe de COED aquests últims divendres abans de Nadal, desprès que
cada alumne escollís un poema que li agradés, l’estem sortint a recitar. D'aquesta manera ens superem, ja que ens hem d'expressar amb claredat, vencent els nostres nervis i pors, esforçant-nos per tenir una bona vocalització i articulació i mantenit una postura adequada per així, finalment, poder captar l'atenció del públic. A més a més, amb aquesta activitat també es practica l'atenció i la capacitat d'escoltar que ha de tenir el receptor envers a l'emissor.
Així
doncs, jo vaig seleccionar Pa amb tomàquet de Miquel Martí i Pol. És un poema
que m’agrada molt, ja que tracta un plat molt típic de Catalunya, però sobretot
perquè és un menjar que m’encanta. A més a més, vaig trobar que tenia l’estructura
adequada per poder-lo memoritzar sense dificultats extremes.
PA AMB TOMÀQUET
Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser,
que és més saborós que els altres,
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.
Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana,
que els osonencs en això
tenim molta nomenada.
Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per comparitr el que mengem
i fer petar la xerrada
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
i el menjar, si és compartit,
resulta més agradable.
En la pàgina mallorcaweb, d'on he extret el poema adjuntat anteriorment, en podreu trobar altres escrits del poeta Miquel Martí i Pol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada