Patrícia Carrera crea un bloc per a mostrar les diferents activitats i idees que anirà establint en els propers quatre anys d'estudis a la universitat Ramon Llull
Feliç de ser mestra d'Educació Infantil. Orgullosa de poder ajudar a crear la base dels més petits, regalar-los moments i experiències i mentrestant aprendre i gaudir amb ells.
Actualment segueixo formant-me com a mestra, realitzant la segona titulació d'Educació Primària a la universitat Ramon Llull.
M'agrada tant tibar el fil dels alumnes com el meu propi.
El 19 d'ocubre a classe de COED vam estar treballant a fons amb la composició del text. És a dir, vam estar parlant sobre l'anàlisi del procés cognitiu, que és un procés mental de representació del text.
Aquest és un procés no lineal que es pot dividir en tres etapes:
Planificació:
Rreflexionar. El seu objectiu és convèncer/persuadir, entretenir/donar plaer i/o informar. Per a transmetre aquesta informació es pot fer a partir de diferents estils de text:
Text narratiu
Text descriptiu
Text explicatiu/receptiu
Text persuasiu/argumentatiu/ d'opinió
Composició:
Recollir informació a partir de:
Pluja d'idees
Documentació
6W
Apunts
Redactar:
Estructura (paràgrafs, connectors, signes de puntuació...)
Estil
Revisió: no tenir mandra de revisar ni de fer canvis
El passat 5 d'octubre a COED vam tractar els trets característics de la llengua oral formal. Dividint la classe en tres apartats: els trets contextuals, els textuals i els lingüístics.
El canal oral és efimer i està definit pròpiament per la conversa. Seguidament en mostraré els seus trets característics.
Trets contextuals
És de caràcter no universal, ja que el llenguatge dels diferents grups socials no és igual.
És acústica, efímera i produïda en temps real. És a dir, sempre s'ha de tenir present una estratègia per si el receptor no enten el missatge poder-ho expressar d'una altra manera, ja que es comparteix el temps i l'espai.
L'emisor i el receptor comparteixen espai i temps, la qual cosa permet feed-backs, una interacció. Per tant això permet una conversa. Cal tenir en compte que la clau de l'èxit de la comunicació apareix quan la interacció és emotiva.
Trets textuals
Formal i generalment monologada, per tant, no sol ser una conversa col·loquial, sinó que només parla una persona, és a dir, ets l'únic responsable del teu text.
Planificar què direm i com ho direm. És necessari saber les característiques de cada una de les explicacions i fer ús de la espontaneitat.
S'ha de ser repetitiu. Has de pensar les tres idees que vols transmetre i a partir d'allà anar-les expressant de diverses formes perquè al públic no se li oblidin. A més a més de fer un bon ús del llenguatge no verbal (volum, velocitat, to, ritme, entonació, gestos, mirada...) ja que aquest aspecte expressa i comunica més que el pròpi llenguatge.
Trets lingüístics
Trets suprasegmentals: elavoració de la frase, és a dir ús dels signes d'exclamació, fer un discurs que no sigui pla i controlar l'entonació i l'actiutud de l'emissor.
Elements didàctics: aquests van relacionats amb el context (tu, jo, ell, aquí, sota...), ús dels pronoms, proposicions, gestos... Tot allò que es pugui relacionar amb el lloc i el text. A més més, també són interessants els canvis de direcció sintàctic (ús de passives, resaltar el complement indirecte...) per així resaltar l'aspecte important per l'emissor i la utilització d'anacoluts
Cal tenir en compte la correcció de la normativa i l'ús de la varietat estàndard.
El passat 28 de setembre a classe de COED vam tractar amb el gran grup el tema de la competència comunicativa. Així doncs, seguidament presentaré un petit resum sobre els seuscomponents.
La competència comunicativa és allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significatius. En la nostre cultura hi ha uns canons establerts a l'hora de dirigir-se amb les altres persones, per tant, cada context marca unes pautes.
Els diferents components de la CC són:
La competència lingüística/gramatical: fa referència al codi lingüístic, és a dir a la llengua.
La competència sociolinguistica: són les regles socioculturals d'ús. Aquesta s'ocupa de:
Situació dels participants: adequa el discurs a les situacions.
Propòsit de la interacció: objectiu a assolir.
Normes i convencions de la interacció: s'aprèn amb l'experiència.
Dialextes i registres.
3. La competència discursiva: té a veure amb el discurs tant oral com escrit. Les idees han d'estar relacionades (cohesió) i no s'han de contradir entre elles (coherència). És a dir, si vols assolir els teus objectius, has de saber triar la forma del teu discurs.
4. La competència estratègica: és aquell comunicador eficaç i efectiu. Per tant, són aquells que saben resoldre i trobar recursos a diverses situcions. A més a més, de ser aquells que tenen un ús de recursos referits a la persona, no tant com al context i a l'ús de la llengua.
Un bon comunicador és aquell que es distribueix la seva explicació en tres parts:
A classe de COED , la professora ens va demanar que féssim una redacció sobre nosaltres. Podíem explicar tot allò que volguéssim, però que estigués relacionats amb la nostre persona.
Així doncs, cadascú va fer un estil de redacció: alguns definint-se com es veien interiorment, els altres fixant-se amb la part educativa i altres amb la forma de ser envers els altres. Van sortir molts tipus de redaccions i a partir d'allà vam intercanviar-nos-les amb altres companys, per així llegir-nos-les i extreure'n tres adjectius sobre la forma de ser d'aquella persona i una pregunta o recomanació que li faries.
Després de fer aquest treball me'n vaig adonar que no és tant fàcil definir-se a un mateix, i tampoc és atribuir uns adjectius a una persona a la qual coneixes molt poc.
És un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, sentiments...Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
Podem distingir dues classes de descripció:
Objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant l'objecte descrit i es limita a descriure amb la major objectivitat i precissió possibles.
Subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva.
Estructura dels textos descriptius
Podem considerar tres procediments ordenats:
Establir el tema
Caracterització
Relació amb el món exterior
Com es fa?
1. Idear,Explorar la situació.
El propòsit: marcar-nos l'objectiu.
El contingut: què és?, Com és?, quines parts té?, per a què serveix?, com es comporta?, a què s'assembla?
2. Ordenar
3. Textualitzar, redacció del text
Tècniques descriptives
Sintagmes nominals molt adjectivats.
Histories malenconioses, de cercadors cercats i d'absències.
Si parlo dels teus ulls em fan ressò cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò profundíssimes coves i ritmes de peresa. Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò platges desconegudes i quietuds d'església. Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò melicotons suavíssims i olor de roba antiga. Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos, del teu cos que he estimat, només em fa ressò la meva veu, i llavors tanco avarament els ulls i em dic, per a mi sol, el secret dels camins que he seguit lentament a través del teu cos tan càlid com la llum, tan dens com el silenci.
Miquel Martí i Pol
Novel·la
La Harriet Vanger és una adolescent que va desaparèixer fa quaranta anys a la petita (i fictícia) illa de Hedeby, propietat de la família Vanger. Ho va fer un dia especial, el de les festes del poble i de la reunió anual de la seva família, molt mal avinguda. A més aquell dia va haver un incident que va deixar l'illa incomunicada amb el continent. En Henrik Vanger, oncle-avi de la Harriet, que era la nineta dels seus ulls, contracta el periodista de la petita revista economica MillenniumMikael Blomkvist per a que trobi el seu assassí, doncs està convençut que l'autor del crim és algun membre de la família i vol descobrir-lo abans de morir. En els seus camins es creua l'eficient Lisbeth Salander, una jove amb els seus propis problemes.
"Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més trencat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.
A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.
Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics. Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5."
Les descripcions es poden fer en diferents formats. Aquestes serveixen per a qualsevol edat, depenent del receptor i de les emocions que volem transmetre, farem servir un o altre recurs descriptiu.
Per tant, podem dir que la descripció esdevé una bona eina per a la comunicació.
El passat 25 de Setembre vam dedicar la classe de COED a extreure les actituds i aptituds que ha de tenir un comunicador eficaç. Així doncs, aquesta persona ha de ser o fer servir:
L'ús del humor
Bon volum i qualitat de veu
Saber escoltar
Argumentar: idees organitzades
Velocitat pausada i vocalització
Control i objectivitat
Gesticulació i expressió facial
Missatge positiu
Serenitat
Adequació
Bon domini lingüístic
Improvisació i espontaneïtat
Proximitat
Directe
Concís
Apassionat
Bon ús de la mirada
Claretat
Bona entonació i ritme
Simpatia
Seguidament, després d'aquesta activitat ens va mostrar un vídeo de Ken Robinson, una persona amb un gran domini de la oratòria.
Sir Ken Robinson és un gran comunicador, ja que fa servir l'humor, té un bon ritme i una bona veu, utilitza gran quantitats d'exemples relacionats amb la seva vida, mostra canvis de tó a l'hora de fer interrogacions o exclamacions i fa un molt bon ús de la seva mirada. Així doncs, d'aquesta manera és com interactua tant bé amb el públic.
El passat 21 de Setembre vam treballar conceptes i diferències entre llengua i llenguatge, a partir de l'article de TUSON,J.(1984).Lingüística.Barcelona:Barcanova.
Així doncs, després de posar-ho en comú amb tota la classe, en vam extreure un petit resum:
La lleguna és el sistema de comunicació propi de un grup social representat per paraules i la seva combinació, es ha dir, les frases.
El llenguatge està present a tot arreu, fins hi tot en els somnis. Està constituit per senyals i convinacións de aquestes ordenades i orientades a la comunicació.
Tot i això, un cop acabat de comentar aquest text, ens hi vam endinçar una mica més en el tema en qüestió. Vam treballar els elements identificatius del llenguatge i aquest com a facultat humana. Així doncs, en vam extreure que el llenguatge és molt més que un mitjà de comunicació i un conjunt de senyals i símbols. A més a més, gràcies a aquest podem fer diversitat de coses, com per exemple:
Organitzar l'entorn, ja que classifiquem el nostre voltant amb paraules i això ens permet expressar-nos més i millor.
Capacitat de representar el món, ja sigui verbalmet o oralment.
Conversar i dialogar interiorment, i així coneixens i expressar-nos tal com som.
Recollir la nostre història i la del nostre entorn. A més a més de poder elavorar la nostra pròpia, ja que estableix una connexió amb la memòria ram.
Per altra banda, pel que fa al llenguatge com a facultat humana, cal destacar uns certs punts:
És universal; tot ésser humà desenvolupa un conjunt d'activitats (sentiments ordre i classificació, comunicació...).
A partir d'una determinada edat la gent aprén un llenguatge; tenint en compte l'entorn es pot aprendre més d'una llengua.
Marcar els limits dels tipus de llengües que es poden adquirir.
La llengua és la concressió del llenguatge, un conjunt de signes i símbols orals.
El 19 d'ocubre a classe de COED vam estar treballant a fons amb la composició del text. És a dir, vam estar parlant sobre l'anàlisi del procés cognitiu, que és un procés mental de representació del text.
