Patrícia Carrera crea un bloc per a mostrar les diferents activitats i idees que anirà establint en els propers quatre anys d'estudis a la universitat Ramon Llull
Feliç de ser mestra d'Educació Infantil. Orgullosa de poder ajudar a crear la base dels més petits, regalar-los moments i experiències i mentrestant aprendre i gaudir amb ells.
Actualment segueixo formant-me com a mestra, realitzant la segona titulació d'Educació Primària a la universitat Ramon Llull.
M'agrada tant tibar el fil dels alumnes com el meu propi.
El 19 d'ocubre a classe de COED vam estar treballant a fons amb la composició del text. És a dir, vam estar parlant sobre l'anàlisi del procés cognitiu, que és un procés mental de representació del text.
Aquest és un procés no lineal que es pot dividir en tres etapes:
Planificació:
Rreflexionar. El seu objectiu és convèncer/persuadir, entretenir/donar plaer i/o informar. Per a transmetre aquesta informació es pot fer a partir de diferents estils de text:
Text narratiu
Text descriptiu
Text explicatiu/receptiu
Text persuasiu/argumentatiu/ d'opinió
Composició:
Recollir informació a partir de:
Pluja d'idees
Documentació
6W
Apunts
Redactar:
Estructura (paràgrafs, connectors, signes de puntuació...)
Estil
Revisió: no tenir mandra de revisar ni de fer canvis
El passat 5 d'octubre a COED vam tractar els trets característics de la llengua oral formal. Dividint la classe en tres apartats: els trets contextuals, els textuals i els lingüístics.
El canal oral és efimer i està definit pròpiament per la conversa. Seguidament en mostraré els seus trets característics.
Trets contextuals
És de caràcter no universal, ja que el llenguatge dels diferents grups socials no és igual.
És acústica, efímera i produïda en temps real. És a dir, sempre s'ha de tenir present una estratègia per si el receptor no enten el missatge poder-ho expressar d'una altra manera, ja que es comparteix el temps i l'espai.
L'emisor i el receptor comparteixen espai i temps, la qual cosa permet feed-backs, una interacció. Per tant això permet una conversa. Cal tenir en compte que la clau de l'èxit de la comunicació apareix quan la interacció és emotiva.
Trets textuals
Formal i generalment monologada, per tant, no sol ser una conversa col·loquial, sinó que només parla una persona, és a dir, ets l'únic responsable del teu text.
Planificar què direm i com ho direm. És necessari saber les característiques de cada una de les explicacions i fer ús de la espontaneitat.
S'ha de ser repetitiu. Has de pensar les tres idees que vols transmetre i a partir d'allà anar-les expressant de diverses formes perquè al públic no se li oblidin. A més a més de fer un bon ús del llenguatge no verbal (volum, velocitat, to, ritme, entonació, gestos, mirada...) ja que aquest aspecte expressa i comunica més que el pròpi llenguatge.
Trets lingüístics
Trets suprasegmentals: elavoració de la frase, és a dir ús dels signes d'exclamació, fer un discurs que no sigui pla i controlar l'entonació i l'actiutud de l'emissor.
Elements didàctics: aquests van relacionats amb el context (tu, jo, ell, aquí, sota...), ús dels pronoms, proposicions, gestos... Tot allò que es pugui relacionar amb el lloc i el text. A més més, també són interessants els canvis de direcció sintàctic (ús de passives, resaltar el complement indirecte...) per així resaltar l'aspecte important per l'emissor i la utilització d'anacoluts
Cal tenir en compte la correcció de la normativa i l'ús de la varietat estàndard.
El passat 28 de setembre a classe de COED vam tractar amb el gran grup el tema de la competència comunicativa. Així doncs, seguidament presentaré un petit resum sobre els seuscomponents.
La competència comunicativa és allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significatius. En la nostre cultura hi ha uns canons establerts a l'hora de dirigir-se amb les altres persones, per tant, cada context marca unes pautes.
Els diferents components de la CC són:
La competència lingüística/gramatical: fa referència al codi lingüístic, és a dir a la llengua.
La competència sociolinguistica: són les regles socioculturals d'ús. Aquesta s'ocupa de:
Situació dels participants: adequa el discurs a les situacions.
Propòsit de la interacció: objectiu a assolir.
Normes i convencions de la interacció: s'aprèn amb l'experiència.
Dialextes i registres.
3. La competència discursiva: té a veure amb el discurs tant oral com escrit. Les idees han d'estar relacionades (cohesió) i no s'han de contradir entre elles (coherència). És a dir, si vols assolir els teus objectius, has de saber triar la forma del teu discurs.
4. La competència estratègica: és aquell comunicador eficaç i efectiu. Per tant, són aquells que saben resoldre i trobar recursos a diverses situcions. A més a més, de ser aquells que tenen un ús de recursos referits a la persona, no tant com al context i a l'ús de la llengua.
Un bon comunicador és aquell que es distribueix la seva explicació en tres parts:
A classe de COED , la professora ens va demanar que féssim una redacció sobre nosaltres. Podíem explicar tot allò que volguéssim, però que estigués relacionats amb la nostre persona.
Així doncs, cadascú va fer un estil de redacció: alguns definint-se com es veien interiorment, els altres fixant-se amb la part educativa i altres amb la forma de ser envers els altres. Van sortir molts tipus de redaccions i a partir d'allà vam intercanviar-nos-les amb altres companys, per així llegir-nos-les i extreure'n tres adjectius sobre la forma de ser d'aquella persona i una pregunta o recomanació que li faries.
Després de fer aquest treball me'n vaig adonar que no és tant fàcil definir-se a un mateix, i tampoc és atribuir uns adjectius a una persona a la qual coneixes molt poc.
És un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, sentiments...Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
Podem distingir dues classes de descripció:
Objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant l'objecte descrit i es limita a descriure amb la major objectivitat i precissió possibles.
Subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva.
Estructura dels textos descriptius
Podem considerar tres procediments ordenats:
Establir el tema
Caracterització
Relació amb el món exterior
Com es fa?
1. Idear,Explorar la situació.
El propòsit: marcar-nos l'objectiu.
El contingut: què és?, Com és?, quines parts té?, per a què serveix?, com es comporta?, a què s'assembla?
2. Ordenar
3. Textualitzar, redacció del text
Tècniques descriptives
Sintagmes nominals molt adjectivats.
Histories malenconioses, de cercadors cercats i d'absències.
Si parlo dels teus ulls em fan ressò cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò profundíssimes coves i ritmes de peresa. Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò platges desconegudes i quietuds d'església. Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò melicotons suavíssims i olor de roba antiga. Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos, del teu cos que he estimat, només em fa ressò la meva veu, i llavors tanco avarament els ulls i em dic, per a mi sol, el secret dels camins que he seguit lentament a través del teu cos tan càlid com la llum, tan dens com el silenci.
Miquel Martí i Pol
Novel·la
La Harriet Vanger és una adolescent que va desaparèixer fa quaranta anys a la petita (i fictícia) illa de Hedeby, propietat de la família Vanger. Ho va fer un dia especial, el de les festes del poble i de la reunió anual de la seva família, molt mal avinguda. A més aquell dia va haver un incident que va deixar l'illa incomunicada amb el continent. En Henrik Vanger, oncle-avi de la Harriet, que era la nineta dels seus ulls, contracta el periodista de la petita revista economica MillenniumMikael Blomkvist per a que trobi el seu assassí, doncs està convençut que l'autor del crim és algun membre de la família i vol descobrir-lo abans de morir. En els seus camins es creua l'eficient Lisbeth Salander, una jove amb els seus propis problemes.
"Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més trencat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.
A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.
Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics. Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5."
Les descripcions es poden fer en diferents formats. Aquestes serveixen per a qualsevol edat, depenent del receptor i de les emocions que volem transmetre, farem servir un o altre recurs descriptiu.
Per tant, podem dir que la descripció esdevé una bona eina per a la comunicació.
El passat 25 de Setembre vam dedicar la classe de COED a extreure les actituds i aptituds que ha de tenir un comunicador eficaç. Així doncs, aquesta persona ha de ser o fer servir:
L'ús del humor
Bon volum i qualitat de veu
Saber escoltar
Argumentar: idees organitzades
Velocitat pausada i vocalització
Control i objectivitat
Gesticulació i expressió facial
Missatge positiu
Serenitat
Adequació
Bon domini lingüístic
Improvisació i espontaneïtat
Proximitat
Directe
Concís
Apassionat
Bon ús de la mirada
Claretat
Bona entonació i ritme
Simpatia
Seguidament, després d'aquesta activitat ens va mostrar un vídeo de Ken Robinson, una persona amb un gran domini de la oratòria.
Sir Ken Robinson és un gran comunicador, ja que fa servir l'humor, té un bon ritme i una bona veu, utilitza gran quantitats d'exemples relacionats amb la seva vida, mostra canvis de tó a l'hora de fer interrogacions o exclamacions i fa un molt bon ús de la seva mirada. Així doncs, d'aquesta manera és com interactua tant bé amb el públic.
El passat 21 de Setembre vam treballar conceptes i diferències entre llengua i llenguatge, a partir de l'article de TUSON,J.(1984).Lingüística.Barcelona:Barcanova.
Així doncs, després de posar-ho en comú amb tota la classe, en vam extreure un petit resum:
La lleguna és el sistema de comunicació propi de un grup social representat per paraules i la seva combinació, es ha dir, les frases.
El llenguatge està present a tot arreu, fins hi tot en els somnis. Està constituit per senyals i convinacións de aquestes ordenades i orientades a la comunicació.
Tot i això, un cop acabat de comentar aquest text, ens hi vam endinçar una mica més en el tema en qüestió. Vam treballar els elements identificatius del llenguatge i aquest com a facultat humana. Així doncs, en vam extreure que el llenguatge és molt més que un mitjà de comunicació i un conjunt de senyals i símbols. A més a més, gràcies a aquest podem fer diversitat de coses, com per exemple:
Organitzar l'entorn, ja que classifiquem el nostre voltant amb paraules i això ens permet expressar-nos més i millor.
Capacitat de representar el món, ja sigui verbalmet o oralment.
Conversar i dialogar interiorment, i així coneixens i expressar-nos tal com som.
Recollir la nostre història i la del nostre entorn. A més a més de poder elavorar la nostra pròpia, ja que estableix una connexió amb la memòria ram.
Per altra banda, pel que fa al llenguatge com a facultat humana, cal destacar uns certs punts:
És universal; tot ésser humà desenvolupa un conjunt d'activitats (sentiments ordre i classificació, comunicació...).
A partir d'una determinada edat la gent aprén un llenguatge; tenint en compte l'entorn es pot aprendre més d'una llengua.
Marcar els limits dels tipus de llengües que es poden adquirir.
La llengua és la concressió del llenguatge, un conjunt de signes i símbols orals.
El passat dimarts a GTIC vam posar en comú el primer capítol de Video y educación, de l'autor J. Ferrés i l'editorial Paidós. Així doncs, seguidament presnetaré les idees i conceptes principals que en vam extreure.
L'escola necessita transmetre més coneixements a través de la imatge, per tant és necessari desenvolupar l'hemisferi dret del cervell per així treballar d'una forma molt més sensorial, i intentar fer un equilibri entre la realitat escolar i la social, ja que actualment estem envoltats d'estimuls que ens fan treballar l'hemisferi dret, és a dir les sensacions.
El llenguatge audiovisual comunica les idees a través de les emocions.
El llenguatge audiovisual és:
Barreja: barreja so-imatge-paraula.
Llenguatge popular.
Dramatització.
Relació òptima entre fons i figura.
Presència: es veu i es sent amb tot el cos.
Composició per "flashing": presentació d'aspectes que destaquen, aparentment sense ordre.
Encadenament "de mosaic": observar de manera global com la visió que hem de realitzar en un mosaic.
Hemisferi esquerre
Hemisferi dret
Controla la part dreta del cos
Controla la part esquerra del cos
Treballa d’una forma més racional
Treballa d’una forma més sensorial
Li correspon el desenvolupament lineal, lògic i racional del pensament, les operacions d’anàlisis i sintaxis, la percepció dels esquemes significatius i la disposició ordenada de les seqüències. (Funcions lligades al llenguatge i a l’abstracció)
Funcions com el reconeixement immediat dels rostres, la distinció i el record de les formes, discriminació d’acords musicals i reconstrucció mental de conjunts a partir dels seus fragments. (Funcions espacials no-verbals)
Més sensibilitat per tot el que és visual.
Més sensibilitat per tot el que és acústic.
És el dominant, intel·lectual i analític
És el secundari i del repòs.
Llegir un text: anàlisi gramatical i lògic. Ens arriben idees, informació, continguts, conceptes...
Veure una imatge: operació sintètica. Ens arriben sensacions.
Amb el següent vídeo veurem com treballa l'hemisferi esquerre del cervell degut a que és poc visual, és a dir la finalitat és donar molta informació concreta d'uns fets concrets, donant molta importància a la veu que narra tota la documentació, deixant en un segon pla la imatge.
Amb aquest altre vídeo veurem com treballa l'hemisferi dret, ja que treballa a partir de les emocions i sensacions, no hi ha narració, únicament comunica a través de la imatge i la música.
Aquest llibre de Marta Badia Solé i Àngels Vidal Mombrú, de l'editorial Arola Editors que conté un recull de moixaines, jocs i cançons per a infants, l'hem estat treballant des dels primers dies de música fins a dia d'avui. Conté les diferents possibilitats pedagògiques de cada apartat i les seves variacions.
El Land Art és una corrent artístic de la dècada
dels anys setanta del segle XIX. Que té com a finalitat traslladar el treball
artístic als espais naturals els quals son transformats pel pensament i l’acció
artística. Les seves creacions es duen a terme a partir de l’ús del paisatge
com a suport o matèria primera de l’obra. Per tant moltes d’elles desapareixen
i només queda el record fotogràfic
Un cop cercada la informació sobre el Land vam fer grups de quatre i cadascú va dur diferents materials que li provocaven unes sensacions i a partir d'aquí vam fer una obra.
Vam decidir fer-la a la pica de la classe de plàstica i reflexar el relax que ens tranmet la natura, a partir de materials com : l'aigua, fulles, pètals, escorça d'arbres, i fruits de diferents plantes.
Seguidament adjuntaré un doc amb la presentació de la nostra obra, on s'explica que ens va arribar a transmetre:
I finalment, aquest és el procés de la nostra obra:
Ahir vam iniciar la classe d'eduació física amb un vídeo que ens explica moltes de les coses que pot fer una persona de qualsevol edat. El vaig trobar molt interessant i emotiu, ja que a partir d'unes imatges, música i poques paraules ens va transmetre molta informació. Ens va expressar diferents senitments a tots els alumnes.
A GTIC
ens han fet llegir com a lectura obligatòrtia"Usos educatius dels blogs. Recursos
orientacions i experiències per a docents" de Francesc Balagué Puxan i Felipe Zayas Hernando. Un llibre
que després l'hem posat en comú entre tota la classe. Així doncs,
seguidament presentaré els punts més rellevant que n'he extret.
Què
és un bloc?
És un
lloc web, periòdicament actualitzat que serveix per exposar i intercanviar
idees. És un aeina preparada per organitzar i emmagatzemar tota la informació. Els blocs seveixen per pensarm escriure i compartir.
Classes de blocs:
Bloc
educatius
Més enllà
de l'aula; la principal avantatge és que ens permeten
trencar amb les limitacions d'espai i temps què ens limita l'aula.
Bloc de centre.
Blocs destinats a seminaris i cursos de formació
en TIC per al professorat.
Blocs de professors.
.Blogs
d'aula;
Bloc d'aula del professor.
Bloc de professor-alumnes.
Bloc d'aula de l'alumne.
Què és una web
2.0?
Nova web
basada en comunitats, on els usuaris són els creadors de continguts, on per
damuntde tot hi ha la comunicació.
Què és un Ping?
Sistema
que s'utilitza per difondre els nostres articles.Es tracta d'enviar un avís a
directoris de blogs, on van apareixent els títols dels últims articles
publicats en la blogosfera. És una referència, s'ha d'escriure l'adreça IP i
aquesta és com si ens respongués amb una sèrie de paràmetres. Podem dir que fan
la funció al revés que els RSS.
Utilitats
d'un bloc en un centre:
·
No gastar paper, ja que és car i no respecte el
medi ambient.
·
En un bloc pots guardar més coses que en un
paper.
·
Millor informació de les activitats realitzades
al centre. Tothom pot entrar i per tant obtenim una distribució més
eficaç.
·
Ens permet establir comunicació més enllà del
centre.
·
Motivació dels nens. Format diferents. Pots
introduir formats multimèdia, com fotos i vídeos.
·
El bloc sempre està en bon estat, ja que no es
pot arrugar.
·
En una revista no es pot interactuar.
<!--[if !supportLists]-->
Els professor en un bloc explica, i els alumnes
reben informació de manera que la hi ho tornen al professor amb l'informació
treballada i assimilada, sent així l'alumne l'últim responsable del seu propi
procés d'aprenentatge.
Els blocs ajuden als alumnes a ser més refelxius
ja que les publicacions es mostren obertament a la societat i no només al
professor.
Els wikis són una eina que ens permet treballar en un lloc web col·laboratiu. De manera que els usuaris poden crear, modificar, enllaçar, esborrar el contingut i consultar l'historial amb totes les modificacions, per així poder recuperar informació perduda o eliminada.
Seguidament adjuntaré un video que ens explica l'ús dels wikis:
Després de veure els wikis segur que a més d'un li ha quedat el dubte entre la diferència d'aquests i els blocs, de tal manera que per poder veure les que hi ha entre un i l'altre, seguidament mostraré un conjunt de diapositives que presenten Lourdes Domenech i Tiscar Lara als seus blocs.
Enla pàgina webdeCEIP Les escoles de
Gurb, hi ha una presentació de les diferents classes d’aquest col·legi on es
mostren les activitats, sortides, xerrades, cantates... que duen a terme
els alumnes a partir de vídeos, dibuixos, textos i fotografíes, les quals aquestes
últimes estan insertades amb el programa Picasa.
És un bloc educatiu d’aula
professor-alumnes, on el mestre/a explica el que es du a terme a la classe, per
així poder-ho fer servir com un diari recordatori pels alumenes i perquè els
pares vegin tot el que els nens treballen sense la necessitat d’entregar papers
informatius, els quals tenen desaventatges com per exemple:
No
arribar a les mans dels pares
Que
s’arrugui el paper
Tala
d’arbres per aconseguir paper
No
es poden introduir aspectes multimèdia com imatges o vídeos
Possibilitat
d’interactuar en el blog
Tot i això no hi ha gairabé cap comentari ni de pares ni de nens, ja que
principalment el que fan és informar-se i seguir el que fan els seus
fills.
La pàgina web
d’aquesta escola a l’apartat dret conté una llista de blocs on hi ha un de cada curs. Aquests blocrolls són des de P-3 fins a 6é i a més a més un apartat
anomenat English time on s’esxpliquen activitats i aspectes interessants en
aquest idioma i finalment el bloc de l’AMPA. També han col·locat un calendàri i
un conjunt de categories: activitats, crus 2008-2009, eduació infantil P-5,
Festes, General, Sortides. Un apartat d’intranet les escoles i finalment un
grup anomenat metes que es divideix en: entra, RSS dels articles, RSS dels
comentaris i WordPress.org.
Finalment, cal esmentar que aquest bloc té diferents RSS: del blog,
comentaris, XHTML 1.1, Design: Jide, Wordpress i Get Firefox.
Si vols ser uncomunicador fàcil de seguir, només cal tenir un RSS. És un recurs que ens ofereix la xarxa per a poder accedir a grans volums d’informació de manera
senzilla i pràctica. Per a poder fer-vos una idea sobre els RSS, seguidament
adjunto un vídeo:
Els RSS faciliten estar al dia de les novetats que es publiquen als vostres llocs web preferits, sense necessitat de visitar-los periòdicament. Un cop us subscriviu a un canal RSS, rebreu periòdicament noticies de les actualitzacions de la corresponent pàgina web. Per a poder llegir-los cal en el cas del correu de Blanquerna es recomana Google Reader .
El Delicious és un servei que permet emmagatzemar de forma on-line totes
aquelles pàgines webs que desitgis tenir a l’abast. A partir d’aquí les podem emmagatzemar, escriure comentaris i posar etiquetes per que ens sigui més fàcil a l’hora de poder-les trobar nosaltres mateixos o la gent que visita el nostre Delicious per veure quines pàgines segueim i trobem interessants.
Seguidament adjuntaré un video que explica què és aquesta pàgina web i per a què serveix:
Com he mostrat en alguna entrada anterior, en els blocs també es poden adjuntar documents de Google Drive. Però és tant fàcil com copiar el link de la pàgina? NO! Per enllaçar aquests documents s’ha d’aconseguir el codi embed, seguint uns passos:
Fitxer
Publicar a la web
Copiar el Codi
Insertar el Codi a l’apartat HTML del bloc (copiant el codi)
Però un cop seguits aquests passos, el document quedarà amb una mida massa gran per a publicar-lo correctament al bloc. Passos a seguir per a fer-lo més petit:
Si apareixen les paraules width i height. El número que hi ha seguit a les paraules canviar-lo per un de més menor.
Si no apareixen les paraules width i height. Seguidament de la paraula iframe cal posar “height= número que vulguis disminuir el document” i “width= número que vulguis disminuir el document”.
Finalment hi ha l'enllaç normal, que s'obté de la mateixa manera que l'altre, però no has de copiar el codi embed, sinó l'enllaç.
Després de que en Jordi Simón ens expliques a tota la classe com funcionava el Google Drive, al arribar a casa, vaig començar a fer-ne ús. Al observar totes les diferències que tenia envers al programa que utilitzava fins aleshores, vaig replantejar-me amb quina eina faria els treballs, ja que Google Drive té molts més avantatges.
Els diferents aspectes que em van fer decantar cap aquest programa, el principal va ser que la informació queda guardada i la pots obrir des de qualsevol ordinador a partir del teu correu. Altres fets que també em van agradar va ser el poder compartir els documents amb les persones que esculls i que aquestes també el puguin modificar alhora que tu hi estàs treballant. També un punt força interessant es que esta molt ben ordenat i distribuït en carpetes com: documents més recents, els que han compartit amb mi, aquells que vols destacar o poder crear tu mateix altres carpetes. Finalment cal esmentar que hi ha diferents tipus de documents com per exemple full de càlcul, power point, full de dibuix o formulari.
Aquests son alguns dels aspectes més interessants de Google Drive, una eina de Google molt útil. I per a entendre millor quina és la seva finalitat aquí adjunto un video:
El 19 d'ocubre a classe de COED vam estar treballant a fons amb la composició del text. És a dir, vam estar parlant sobre l'anàlisi del procés cognitiu, que és un procés mental de representació del text.
