Patrícia Carrera crea un bloc per a mostrar les diferents activitats i idees que anirà establint en els propers quatre anys d'estudis a la universitat Ramon Llull
Feliç de ser mestra d'Educació Infantil. Orgullosa de poder ajudar a crear la base dels més petits, regalar-los moments i experiències i mentrestant aprendre i gaudir amb ells.
Actualment segueixo formant-me com a mestra, realitzant la segona titulació d'Educació Primària a la universitat Ramon Llull.
M'agrada tant tibar el fil dels alumnes com el meu propi.
A classe de GTIC en Jordi ens va presentar el programa Power Point. Tot i això no ens va explicar concretament com funcionava cada apartat, sinó que ens vam entretenir ens els aspectes més rellevants, en els recursos pràctics com per exemple el tipus de lletra, el fons de pantalla, la quantitat d'imatges que s'han d'incertar... a l'hora de crear-ne un. Per així fer una bona presentació tenint en compte el públic.
Els recursos tècnic més importants del Power Point són:
Les diapositives: són els diversos fulls en blanc que el seu conjunt formen la presentació. En aquests se'ls insereixen: els textos, les imatges, els vídeos...
Les transicions: són els efectes visuals i/o sonors que s'estableixen entre diapositives.
Les animacions: són l'efecte visual i/o sonor que s'estableix als objectes i que pot implicar un ordre d'entrada i sortida.
Les accions: són el conjunt d'instruccions que executem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre un objecte nou.
Després d'aquests punts bàsics sobre el Power Point, mostraré els avantatges i inconvenients que en vam extreure desprès d'analitzar un poema dissenyat amb les lletres blanques i un fons negre:
Avantatges
Permet inserir elements multimèdia
Introduir les paraules claus del discurs a la pantalla
Permet prendre apunts més fàcilment
Inconvenients
Accés d'informació escrita
Llegir tot l'escrit de la pantalla
Excés dels elements multimèdia
Poca relació entre l'explicació de l'orador i la presentació del Power Point
Si vols fer un bon ús d'aquest programa s'ha utilitzar per a:
Interactuar amb la classe
Causar sorpresa i mostrar una impressió al públic a partir dels sons
Ressaltar i subratllar paraules a partir de les diverses eines
Pujar el nivell d'audició a partir d'un gadget en un moment determinat
Els Drets d'autor són una forma de protecció que està disponible tant per obres publicades com per aquelles que encara s'han de fer públiques.
A partir de la pàgina web litusespace em pogut observar els diferents drets que generalment li dóna al propietari del dret d'autor el dret exclusiu per a fer i per a autoritzar a altres a fer el següent:
Reproduir l’obra en còpies o fonogrames.
Preparar obres derivades basades en l’obra.
Distribuir còpies o fonogrames de l’obra al públic venent-les o fent un altre tipus de transferències de propietat com ara llogar, arrendar o prestar aquestes còpies.
Presentar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques i coreografies i d'altres produccions audiovisuals.
Mostrar l’obra públicament, en el cas d’obres literàries, musicals, dramàtiques, coreogràfiques, pantomimes, obres pictòriques, gràfiques i esculturals, incloent-hi imatges individuals de pel·lícules o altres produccions audiovisuals.
En el cas de gravacions sonores, interpretar l’obra públicament a través de la transmissió audio-digital.
Per a
finalitzar aquesta entrada, adjuntaré un vídeo de dibuixos animats que vam
veure a classe de GTIC, en el qual s’explica que copiar està bé, ja que
d’aquesta manera tothom tindrà aquell document, projecte, informació... En
canvi, robant físicament només ho pot tenir una persona.
A l'assignatura de COED hem treballat el llibre Com parlar bé en
públic dels autors Joana Rubio i Francesc Puigpelat.
Aquest llibre va dirigit a totes aquelles persones que necessitin una mica
d'ajuda i d'empenta per a parlar en públic. A partir de petits trucs crea una
seguretat al lector perquè aquest arribi a desenvolupar un meravellós discurs
quan es trobi en aquesta situació. És un llibre ràpid de llegir, ja que
facilita la comprensió a partir de l'ús d'exemples. A més a més aquest està
dividit en diferents apartats, depenent del tema que es tracta a l'hora de fer
un discurs. D'aquesta manera ajuda al lector a tenir una visió més esquemàtica
dels punts que es treballen.
Recomano aquest llibre a tots aquells principiants que els hi faci por, que
tinguin nervis o que estiguin insegurs d'exposar-se davant d'un públic el qual
estarà pendent d'ells. Però no només a totes aquelles persones que comencen a
ser oradors, sinó que també a aquelles que tenen experiència, ja que hi
apareixen diversos recursos i trucs que faran que el seu discurs passi del
notable a l'excel·lent.
Windows Live Movie Maker és un programa que serveix per a crear
vídeos. Aquest es treballa a partir d’una seqüència d’imatges i ofereix la
possibilitat d’afegir transicions, animacions, música, imatges...
Així doncs, a classe de GTIC desprès que en Jordi ens ensenyés el
funcionament bàsic d’aquest programa, hem creat un petit vídeo sobre la nostre
facultat.
Passos que hem seguit per a crear el vídeo:
Agregar el vídeo al Movie Maker.
Editar i dividir-lo per escollir les escenes més interessants.
Afegir les transicions i efectes per enllaçar les diferents
seqüències del vídeo, a partir de l’apartat Animaciones y Efectos.
Seleccionar la música a la pàgina web Jamendo i introduir-la al
nostre vídeo a partir de l’apartat on posa Agregar música.
Insertar un títol al principi del vídeo.
Guardar el projecte en format WVM i penjar-lo al youtube, tenint
en compte que s’ha de tenir un compte.
Seguidament podreu veure el vídeo que vaig crear amb aquest programa:
A classe de COED aquests últims divendres abans de Nadal, desprès que
cada alumne escollís un poema que li agradés, l’estem sortint a recitar. D'aquesta manera ens superem, ja que ens hem d'expressar amb claredat, vencent els nostres nervis i pors, esforçant-nos per tenir una bona vocalització i articulació i mantenit una postura adequada per així, finalment, poder captar l'atenció del públic. A més a més, amb aquesta activitat també es practica l'atenció i la capacitat d'escoltar que ha de tenir el receptor envers a l'emissor.
Així
doncs, jo vaig seleccionar Pa amb tomàquet de Miquel Martí i Pol. És un poema
que m’agrada molt, ja que tracta un plat molt típic de Catalunya, però sobretot
perquè és un menjar que m’encanta. A més a més, vaig trobar que tenia l’estructura
adequada per poder-lo memoritzar sense dificultats extremes.
Desprès de descriure'ns a nosaltres mateixes, a classe de COED hem
hagut de definir a una altra persona. Així doncs, aquest treball va consistir
en dues parts. Primerament a partir d'una fotografia acompanyada d’un peu de
pàgina, havíem de reflectir com era aquell company. I seguidament fer una
descripció, que ja podia ser en format de cançó, de vídeo, de text...
La següent imatge és la que vaig capturar per definir la companya:
Pel que fa a la descripció, a partir d'una cartolina gran hi vaig enganxar quatre petites i en cada una d'elles hi vaig adjuntar un text i una fotografía. A partir d'allà, vaig explicar quatre aspectes molt importants i força escencials per definir la meva companya, l'Anna Fradera.
El Museu del Ferrocarril de Catalunya s'ubica a l'històric dipòsit de locomotores de vapor de Vilanova i la Geltrú. En aquest espai es mostra el paper tan transcendental del tren en el món contemporani.
Al museu es poden fer dues activitats diferents per a educació infantil:
CONTE TREN:
Durada: 1:30hores
0:30h: introducció dels personatges i explicació del conte Víctor i els trens del museu.
0:30h: visita pel museu.
0:30h: pel·lícula La pequeña locomotora.
EL TREN PIXELAT:
Durada: 1:30hores
0:30h: visita pel museu
0:30h: Creació d'un tren a partir de diversos elements, formes i colors (tenint en compte les parts d'un tren explicades anteriorment: via, xemeneia, vagons...).
0:30h: pel·lícula La pequeña locomotora.
Així doncs, desprès d'aquesta visita al museu i informar-me des del punt de vista d'una persona relacionada amb l'àmbit educatiu, me n'he adonat que pot ser un espai molt agradable perquè els nens hi vagin, aprenguin i disfrutin.
El passat 12 de novembre, durant la setmana d'activitats extraordinàries (SAE), es va dur a terme a l'auditori de la facultat, una conferència a càrrec d'Anna Pérez. Aquesta professora d'una escola del barri del Raval va parlar sobre el paper del mestre i les TAC.
Així doncs, d'aquesta conferència m'agradaria resaltar les 10 idees més rellevants:
L'alumne aprén comunicant-se, experimentant, tocant... i això es pot dur a terme més fàcilment a partir de les TAC.
En una classe no s'ha de fer servir només les TAC, sinó que s'han d'anar alternant amb llibres, revistes, fitxes...
Empowerment: l'alumne es sent l'amo del seu propi treball, ja que a partir de les TAC presenta el seu projecte a un públic (companys, professors, pares...). A més a més, veu el treball dels altres alumnes i per tant aquesta exposició provoca un compromís, interacció, entusiasme, participació... del nen.
Les TAC fomenten i augmenten el treball en equip, per tant el sentiment de cooperació.
L'aprenentatge en xarxa motiva als nens, ja que aquests poden interactuar amb alumnes d'altres escoles. Això ho duen a terme a partir d'activitats com per exemple la creació d'un conte, en el qual una escola fa la presentació, el nus l'inventa un altre col·legi i es finalitza amb el desenllaç d'uns altres alumnes.
A partir d'internet se li dóna veu a l'alumnat. Aquestes milloren la creativitat, reflexionen sobre el projecte que han dut a terme, com el poden millorar, quines eines han fet servir...
La Taxomia de Bloom són objectius pedagògics que es poden relacionar amb les TAC, ja que motiva als nens i per tant aquests comprenen i recoden abans.
L'escola ha de passar de ser:
Analògica a digital: fer ús de les noves tecnologies.
Lligat a mòbil: fer servir recursos més innovadors i mòbils en lloc de pissarres a les quals estem acostumats.
Aïllats a connectats: hi ha d'haver una major relació i comunicació amb l'ajuda de pàgines web com:
Alexandria (mostra activitats que pots fer amb PDI)
Facebook
Xarxa docent eduCAT 2.0
Twitter per l'educació
Genèrica a personal: som persones amb un nom de referència.
Consumidor a creador: crear activitats a mida pels alumnes a partir del correu electrònic, eduCAT 2.0 moodle, espai PODCAST, Youtube...
Tancat a obert: entre els mestres han de compartir i aprendre un dels altres.
Així doncs, desprès d'aquests aspectes s'aconsegueix una millora en la comunicació, la col·laboracio, el discurs i s'aprèn a compartir.
9. Què ens aporten les TAC? Un bon ambient de treball on els nens aprenene ja que són els protagonistes de la seva feina.
10. Una frase per a reflexionar "Tenim escoles amb estructura del s.XIX, professors del s.XX i alumnes del s.XXI".
Finalment cal dir que ha estat una conferència molt interessant, ja que m'ha ajudat a veure de quines formes puc introduir les TAC a l'aula i quins avantatges tenen en l'educació.
El passat 26 de Novembre vam treballar la comunicació digital a partir d'un vídeo on el Departament de l'Educació de la Generalitat li feia una entrevista a Guillermo Orozco.
Un cop vist aquest vídeo, vaig resaltar uns punts concrets dels quals va parlar:
La imatge: és un codi universal que es pot veure de moltes formes, ja que hi ha coses que no sabem veure a primera vista (canvis de càmera, situació de la càmera...). Tal com va dir amb paraules textuals l'entrevistat: "La realitat no selecciona la lent, la lent selecciona la realitat" .
Família, escola i mitjans de comunicació: la família i l'escola són els autors principals per a l'educació dels infants. Els professors han de saber preguntar què és el que veuen els infants als mitjans de comunicació, de manera que així no només actua la tecnologia en l'aprenentatge dels nens. A més a més, aquests mitjans han de ser conscients que eduquen, per tant han de tenir en compte el que retransmeten.
Es pot desenvolupar l'educació? Amb l'ajuda de la gent que conegui aquest món digital es pot arribar a desenvolupar. Pot haver-hi una alfabetització digital i audiovisual, aprenent a mirar i escoltar de manera que l'infant no es deixi enganyar.
"Les noves generacions s'adapten abans als canvis, però no es ve amb el xip incorporat"
Seguidament podreu veure el vídeo:
El dia 23 de novembre vam fer un petit resum sobre els capitols que no vam llegir del llibre Com parlar bé en públic, els quals tractavem de com estructurar l'exposició.
Així doncs, seguidament us faré un petit resum dels punts que cal tenir en compte en l'estructura d'un discurs:
Introducció: és escencial per a l'èxit de l'exposició. Portar-la preparada mostra una gran seguretat, per tant cal dedicar-hi molt de temps assejant.
Formules introductories:
Definir objectivament el títol del tema
Buscar els objectius de la xerrada, per així motivar el públic i captar l'atenció
Crear qüestions al públic per així resoldre-les durant la exposició
Fer preguntes retòriques per avançar allò que tu ja tens resposta
Esmentar preconsepcions o perjudicis que té el públic
Documentar-se, tenir en compte les dades
Donar una dada provocadora, que sorprengui
Explicar una anècdota i així captar l'atenció
Desenvolupament: cadascú ho ha de desenvolupar força la seva manera. Però cal seleccionar i organitzar les idees per informar o persuadir.
Conclusió:
S'ha de deixar un bon gust de boca al públic
Recordar l'escència de la idea
Coneixement i aprenentatge va relacionat a les emocions
Recordar els aspectes més importants
Diferenciar les conclusions del tancament
Preguntes
Apel·lar; anar directe als sentiments
La llengua del discurs expositiu:
Neutra: respectuosa, sense missatges subliminals; Precisa; Accessible: vocabulari entenedor
Primerament en
aquesta entrada m’agradaria diferenciar entre el programari lliure i el
gratuït.
El
programari lliure, segons la pàgina web gnu, es refereix a quatre tipus de llibertat:
La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit.
La llibertat d'estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les
necessitats pròpies.
La llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar als vostres veïns.
La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les vostres millores
al públic, per a què tota la comunitat pugui beneficiar-se.
En canvi, pel que
fa a al programari gratuït, aquest respecta la llibertat dels usuaris sobre el
seu producte adquirit. Per tant, una vegada obtinguda pot ser executada,
copiada, distribuïda, estudiada, modificada i redistribuïda lliurement.
Així doncs, tal com ens defineix la pàgina web vikipèdia, Creative Commons té com a objectiu donar l'opció a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir barreres legals. Aquestes condicions les escull el propi autor. En aquesta classe hem aconseguit una Llicència Creative commons pel nostre Bloc. Per aconseguir-la cal:
El 19 d'ocubre a classe de COED vam estar treballant a fons amb la composició del text. És a dir, vam estar parlant sobre l'anàlisi del procés cognitiu, que és un procés mental de representació del text.
Aquest és un procés no lineal que es pot dividir en tres etapes:
Planificació:
Rreflexionar. El seu objectiu és convèncer/persuadir, entretenir/donar plaer i/o informar. Per a transmetre aquesta informació es pot fer a partir de diferents estils de text:
Text narratiu
Text descriptiu
Text explicatiu/receptiu
Text persuasiu/argumentatiu/ d'opinió
Composició:
Recollir informació a partir de:
Pluja d'idees
Documentació
6W
Apunts
Redactar:
Estructura (paràgrafs, connectors, signes de puntuació...)
Estil
Revisió: no tenir mandra de revisar ni de fer canvis
El passat 5 d'octubre a COED vam tractar els trets característics de la llengua oral formal. Dividint la classe en tres apartats: els trets contextuals, els textuals i els lingüístics.
El canal oral és efimer i està definit pròpiament per la conversa. Seguidament en mostraré els seus trets característics.
Trets contextuals
És de caràcter no universal, ja que el llenguatge dels diferents grups socials no és igual.
És acústica, efímera i produïda en temps real. És a dir, sempre s'ha de tenir present una estratègia per si el receptor no enten el missatge poder-ho expressar d'una altra manera, ja que es comparteix el temps i l'espai.
L'emisor i el receptor comparteixen espai i temps, la qual cosa permet feed-backs, una interacció. Per tant això permet una conversa. Cal tenir en compte que la clau de l'èxit de la comunicació apareix quan la interacció és emotiva.
Trets textuals
Formal i generalment monologada, per tant, no sol ser una conversa col·loquial, sinó que només parla una persona, és a dir, ets l'únic responsable del teu text.
Planificar què direm i com ho direm. És necessari saber les característiques de cada una de les explicacions i fer ús de la espontaneitat.
S'ha de ser repetitiu. Has de pensar les tres idees que vols transmetre i a partir d'allà anar-les expressant de diverses formes perquè al públic no se li oblidin. A més a més de fer un bon ús del llenguatge no verbal (volum, velocitat, to, ritme, entonació, gestos, mirada...) ja que aquest aspecte expressa i comunica més que el pròpi llenguatge.
Trets lingüístics
Trets suprasegmentals: elavoració de la frase, és a dir ús dels signes d'exclamació, fer un discurs que no sigui pla i controlar l'entonació i l'actiutud de l'emissor.
Elements didàctics: aquests van relacionats amb el context (tu, jo, ell, aquí, sota...), ús dels pronoms, proposicions, gestos... Tot allò que es pugui relacionar amb el lloc i el text. A més més, també són interessants els canvis de direcció sintàctic (ús de passives, resaltar el complement indirecte...) per així resaltar l'aspecte important per l'emissor i la utilització d'anacoluts
Cal tenir en compte la correcció de la normativa i l'ús de la varietat estàndard.
El passat 28 de setembre a classe de COED vam tractar amb el gran grup el tema de la competència comunicativa. Així doncs, seguidament presentaré un petit resum sobre els seuscomponents.
La competència comunicativa és allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significatius. En la nostre cultura hi ha uns canons establerts a l'hora de dirigir-se amb les altres persones, per tant, cada context marca unes pautes.
Els diferents components de la CC són:
La competència lingüística/gramatical: fa referència al codi lingüístic, és a dir a la llengua.
La competència sociolinguistica: són les regles socioculturals d'ús. Aquesta s'ocupa de:
Situació dels participants: adequa el discurs a les situacions.
Propòsit de la interacció: objectiu a assolir.
Normes i convencions de la interacció: s'aprèn amb l'experiència.
Dialextes i registres.
3. La competència discursiva: té a veure amb el discurs tant oral com escrit. Les idees han d'estar relacionades (cohesió) i no s'han de contradir entre elles (coherència). És a dir, si vols assolir els teus objectius, has de saber triar la forma del teu discurs.
4. La competència estratègica: és aquell comunicador eficaç i efectiu. Per tant, són aquells que saben resoldre i trobar recursos a diverses situcions. A més a més, de ser aquells que tenen un ús de recursos referits a la persona, no tant com al context i a l'ús de la llengua.
Un bon comunicador és aquell que es distribueix la seva explicació en tres parts:
A classe de COED , la professora ens va demanar que féssim una redacció sobre nosaltres. Podíem explicar tot allò que volguéssim, però que estigués relacionats amb la nostre persona.
Així doncs, cadascú va fer un estil de redacció: alguns definint-se com es veien interiorment, els altres fixant-se amb la part educativa i altres amb la forma de ser envers els altres. Van sortir molts tipus de redaccions i a partir d'allà vam intercanviar-nos-les amb altres companys, per així llegir-nos-les i extreure'n tres adjectius sobre la forma de ser d'aquella persona i una pregunta o recomanació que li faries.
Després de fer aquest treball me'n vaig adonar que no és tant fàcil definir-se a un mateix, i tampoc és atribuir uns adjectius a una persona a la qual coneixes molt poc.
És un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, sentiments...Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
Podem distingir dues classes de descripció:
Objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant l'objecte descrit i es limita a descriure amb la major objectivitat i precissió possibles.
Subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva.
Estructura dels textos descriptius
Podem considerar tres procediments ordenats:
Establir el tema
Caracterització
Relació amb el món exterior
Com es fa?
1. Idear,Explorar la situació.
El propòsit: marcar-nos l'objectiu.
El contingut: què és?, Com és?, quines parts té?, per a què serveix?, com es comporta?, a què s'assembla?
2. Ordenar
3. Textualitzar, redacció del text
Tècniques descriptives
Sintagmes nominals molt adjectivats.
Histories malenconioses, de cercadors cercats i d'absències.
Si parlo dels teus ulls em fan ressò cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò profundíssimes coves i ritmes de peresa. Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò platges desconegudes i quietuds d'església. Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò melicotons suavíssims i olor de roba antiga. Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos, del teu cos que he estimat, només em fa ressò la meva veu, i llavors tanco avarament els ulls i em dic, per a mi sol, el secret dels camins que he seguit lentament a través del teu cos tan càlid com la llum, tan dens com el silenci.
Miquel Martí i Pol
Novel·la
La Harriet Vanger és una adolescent que va desaparèixer fa quaranta anys a la petita (i fictícia) illa de Hedeby, propietat de la família Vanger. Ho va fer un dia especial, el de les festes del poble i de la reunió anual de la seva família, molt mal avinguda. A més aquell dia va haver un incident que va deixar l'illa incomunicada amb el continent. En Henrik Vanger, oncle-avi de la Harriet, que era la nineta dels seus ulls, contracta el periodista de la petita revista economica MillenniumMikael Blomkvist per a que trobi el seu assassí, doncs està convençut que l'autor del crim és algun membre de la família i vol descobrir-lo abans de morir. En els seus camins es creua l'eficient Lisbeth Salander, una jove amb els seus propis problemes.
"Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més trencat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.
A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.
Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics. Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5."
Les descripcions es poden fer en diferents formats. Aquestes serveixen per a qualsevol edat, depenent del receptor i de les emocions que volem transmetre, farem servir un o altre recurs descriptiu.
Per tant, podem dir que la descripció esdevé una bona eina per a la comunicació.
El passat 25 de Setembre vam dedicar la classe de COED a extreure les actituds i aptituds que ha de tenir un comunicador eficaç. Així doncs, aquesta persona ha de ser o fer servir:
L'ús del humor
Bon volum i qualitat de veu
Saber escoltar
Argumentar: idees organitzades
Velocitat pausada i vocalització
Control i objectivitat
Gesticulació i expressió facial
Missatge positiu
Serenitat
Adequació
Bon domini lingüístic
Improvisació i espontaneïtat
Proximitat
Directe
Concís
Apassionat
Bon ús de la mirada
Claretat
Bona entonació i ritme
Simpatia
Seguidament, després d'aquesta activitat ens va mostrar un vídeo de Ken Robinson, una persona amb un gran domini de la oratòria.
Sir Ken Robinson és un gran comunicador, ja que fa servir l'humor, té un bon ritme i una bona veu, utilitza gran quantitats d'exemples relacionats amb la seva vida, mostra canvis de tó a l'hora de fer interrogacions o exclamacions i fa un molt bon ús de la seva mirada. Així doncs, d'aquesta manera és com interactua tant bé amb el públic.
El passat 21 de Setembre vam treballar conceptes i diferències entre llengua i llenguatge, a partir de l'article de TUSON,J.(1984).Lingüística.Barcelona:Barcanova.
Així doncs, després de posar-ho en comú amb tota la classe, en vam extreure un petit resum:
La lleguna és el sistema de comunicació propi de un grup social representat per paraules i la seva combinació, es ha dir, les frases.
El llenguatge està present a tot arreu, fins hi tot en els somnis. Està constituit per senyals i convinacións de aquestes ordenades i orientades a la comunicació.
Tot i això, un cop acabat de comentar aquest text, ens hi vam endinçar una mica més en el tema en qüestió. Vam treballar els elements identificatius del llenguatge i aquest com a facultat humana. Així doncs, en vam extreure que el llenguatge és molt més que un mitjà de comunicació i un conjunt de senyals i símbols. A més a més, gràcies a aquest podem fer diversitat de coses, com per exemple:
Organitzar l'entorn, ja que classifiquem el nostre voltant amb paraules i això ens permet expressar-nos més i millor.
Capacitat de representar el món, ja sigui verbalmet o oralment.
Conversar i dialogar interiorment, i així coneixens i expressar-nos tal com som.
Recollir la nostre història i la del nostre entorn. A més a més de poder elavorar la nostra pròpia, ja que estableix una connexió amb la memòria ram.
Per altra banda, pel que fa al llenguatge com a facultat humana, cal destacar uns certs punts:
És universal; tot ésser humà desenvolupa un conjunt d'activitats (sentiments ordre i classificació, comunicació...).
A partir d'una determinada edat la gent aprén un llenguatge; tenint en compte l'entorn es pot aprendre més d'una llengua.
Marcar els limits dels tipus de llengües que es poden adquirir.
La llengua és la concressió del llenguatge, un conjunt de signes i símbols orals.
El passat dimarts a GTIC vam posar en comú el primer capítol de Video y educación, de l'autor J. Ferrés i l'editorial Paidós. Així doncs, seguidament presnetaré les idees i conceptes principals que en vam extreure.
L'escola necessita transmetre més coneixements a través de la imatge, per tant és necessari desenvolupar l'hemisferi dret del cervell per així treballar d'una forma molt més sensorial, i intentar fer un equilibri entre la realitat escolar i la social, ja que actualment estem envoltats d'estimuls que ens fan treballar l'hemisferi dret, és a dir les sensacions.
El llenguatge audiovisual comunica les idees a través de les emocions.
El llenguatge audiovisual és:
Barreja: barreja so-imatge-paraula.
Llenguatge popular.
Dramatització.
Relació òptima entre fons i figura.
Presència: es veu i es sent amb tot el cos.
Composició per "flashing": presentació d'aspectes que destaquen, aparentment sense ordre.
Encadenament "de mosaic": observar de manera global com la visió que hem de realitzar en un mosaic.
Hemisferi esquerre
Hemisferi dret
Controla la part dreta del cos
Controla la part esquerra del cos
Treballa d’una forma més racional
Treballa d’una forma més sensorial
Li correspon el desenvolupament lineal, lògic i racional del pensament, les operacions d’anàlisis i sintaxis, la percepció dels esquemes significatius i la disposició ordenada de les seqüències. (Funcions lligades al llenguatge i a l’abstracció)
Funcions com el reconeixement immediat dels rostres, la distinció i el record de les formes, discriminació d’acords musicals i reconstrucció mental de conjunts a partir dels seus fragments. (Funcions espacials no-verbals)
Més sensibilitat per tot el que és visual.
Més sensibilitat per tot el que és acústic.
És el dominant, intel·lectual i analític
És el secundari i del repòs.
Llegir un text: anàlisi gramatical i lògic. Ens arriben idees, informació, continguts, conceptes...
Veure una imatge: operació sintètica. Ens arriben sensacions.
Amb el següent vídeo veurem com treballa l'hemisferi esquerre del cervell degut a que és poc visual, és a dir la finalitat és donar molta informació concreta d'uns fets concrets, donant molta importància a la veu que narra tota la documentació, deixant en un segon pla la imatge.
Amb aquest altre vídeo veurem com treballa l'hemisferi dret, ja que treballa a partir de les emocions i sensacions, no hi ha narració, únicament comunica a través de la imatge i la música.
Aquest llibre de Marta Badia Solé i Àngels Vidal Mombrú, de l'editorial Arola Editors que conté un recull de moixaines, jocs i cançons per a infants, l'hem estat treballant des dels primers dies de música fins a dia d'avui. Conté les diferents possibilitats pedagògiques de cada apartat i les seves variacions.
El Land Art és una corrent artístic de la dècada
dels anys setanta del segle XIX. Que té com a finalitat traslladar el treball
artístic als espais naturals els quals son transformats pel pensament i l’acció
artística. Les seves creacions es duen a terme a partir de l’ús del paisatge
com a suport o matèria primera de l’obra. Per tant moltes d’elles desapareixen
i només queda el record fotogràfic
Un cop cercada la informació sobre el Land vam fer grups de quatre i cadascú va dur diferents materials que li provocaven unes sensacions i a partir d'aquí vam fer una obra.
Vam decidir fer-la a la pica de la classe de plàstica i reflexar el relax que ens tranmet la natura, a partir de materials com : l'aigua, fulles, pètals, escorça d'arbres, i fruits de diferents plantes.
Seguidament adjuntaré un doc amb la presentació de la nostra obra, on s'explica que ens va arribar a transmetre:
I finalment, aquest és el procés de la nostra obra:
